{{Musescore}}sadfgJo sóc professor a un institut del Principat de Catalunya i ja fa dos anys que estem de protesta per les retallades constants i els atemptats contra l'ensenyament públic de qualitat. Ho féiem per reclamar inversió en el sistema públic, no reclamàvem pel nostre sou minvat. Aquest curs continuem i ens afegim a les protestes de tot el servei públic. Nosaltres també vam decidir deixar de participar en les activitats extraescolars que suposaren eixir a acompanyar alumnes fora del centre, però, a canvi, vam potenciar l'organització al centre d'activitats complementàries per aprt de tots els departaments didàctics. Per exemple, el meu departament continuarà celebrant les Jornades Literàries amb la presència d'autors i cantants, però al centre. portarem un obra de teatre "Planeta ESO" i una altra obra d'arts escèniques i màgia i haurem de buscar escenari, il·luminació, so... no deixem d'estar atents als nostres alumnes i, malgrat tot, busquem que la xarxa cultural vinculada a la pedagogia no trontolli. A més, un efecte col·lateral és que s'ha potenciat la participació del nostre alumnat i els hem vist despertar-se per reclamar activitats i, fins i tot, començar a organitzar-les. Mireu, la cosa és que els mestres i els professors sempre hem estat al costat de la societat en actiu i sempre ho estarem, però reclamem que no se'ns critiquen les decisions amb un NO emporuguit, sinó que la societat que diu que hem de buscar camins de protesta junts s'acoste a nosaltres, perquè ens juguem la formació del nostre jovent, dels vostres fills i filles, ens juguem la igualtat d'oportunitats per tots els qui formem part d'aquesta societat. Si les estructures culturals temen els efectes de la decisió, jo propose als meus companys dels instituts i escoles de València que facen com nosaltres: obriu les portes dels centres i deixieu que la cultura i la ciència entren... però la decisió de no organitzar activitats a fora del centre la considere justa i ajustada. Les mans de tots calen, les nostres també.