Obre el menú principal

Diferència entre revisions de la pàgina «Organització de les TIC al centre educatiu»

(Aspectes a tenir en compte per organitzar les TIC al centre educatiu)
(Cap diferència)

Revisió del 17:46, 19 feb 2017

Partim de que no tinc la solució, però sí que tinc certa perspectiva.

Jo vertebraria l’acció de les TIC al centre tenint en compte aquestes dimensions:


1. Dimensió teòrica

Cal formar-se, cal estudiar per encarar el desafiament amb fonamentació.

No val de res, a aquestes alçades plantejar cursets d’ofimàtica i tractar els mestres com alumnes de segon o tercer de primària.

Primer cal saber per què cal aprendre a utilitzar les TIC.

Es pot revisar la <a href="http://www.unesco.org/new/es/unesco/themes/icts/teacher-education/unesco-ict-competency-framework-for-teachers/" target="_blank">documentació de la UNESCO</a> i establir la perspectiva que respecte als grans objectius que han de dominar els docents. Ací tens el <a href="http://educalab.es/documents/10180/12809/MarcoComunCompeDigiDoceV2.pdf/e8766a69-d9ba-43f2-afe9-f526f0b34859" target="_blank">document</a>.

Caldria tenir en compte aquestes àrees:

  1. Àrea 1: Informació
  2. Àrea 2: Comunicació
  3. Àrea 3: Creació de continguts
  4. Àrea 4: Seguretat
  5. Àrea 5: Resolució de problemes


2. Dimensió estratègica

Quan sapiguem quins són les àrees des de les quals cal construir la nostra competència digital com a docents caldrà desplegar l’estratègia al centre.

  1. Establir un diagnòstic real de la competència digital al centre
  2. Identificar la infraestructura des de la que partim (Aula LliureX, Biblioteca, ordinadors independents a les aules, Pissarra Digital Interactiva, ordinadors independents a la sala de mestres, tauletes digitals, smartphones…).
  3. Medir el nivell de compromís del professorat.
  4. Establir referent, persones, centres, teòrics, comunitats que estiguen més avançats en el camí.
  5. Definir
    • Metes: Lloc on volem arribar o producte que volem construir.
    • Estratègies: Pla per arribar, camí que hem de fer amb un full de ruta.
    • Tàctiques: Accions concretes que definirem per arribar-hi
    • Avaluació: Aspectes que mesurarem al llarg del camí.
  6. Lideratge, establir un facilitador per aplanar els obstacles del camí que vagen eixint mantenint una actitud proactiva, previsora i ferma enfocat en les solucions per arribar-hi.
  7. Marcar etapes, els passos han d’estar ben definits, han de ser mesurables, valorables, criticables, però han de suposar un avanç objectiu.

Des del meu punt de vista cal aprendre diferents tècniques.


3. Dimensió d’implementació

Aquesta dimensió suposa projectar els resultats de tota la planificació en l’alumnat. Si realment serveix d’alguna cosa tot el plantejament anterior s’haurà de posar en marxa, ha de tenir impacte en l’alumnat.

Per fer-ho jo plantejaria dos aspectes:

  1. Aprenentatge per anàlisi, es tracta d’aprendre el funcionament i el desenvolupament de les ferramentes analítiques que faciliten l’estructuració del coneixement. Ferramentes: mapes mentals, mapes conceptuals.
  2. Aprenentatge per entrenament, es tracta d’entrenar certes habilitats que necessitem que els alumnes assolisquen, que són repetitives, que s’han de saber per avançar com ara la tabla de multiplicar, l’accentuació etc. Ferramentes: JClic, eXeLearning, HotPotatoes, infraestructura Moodle, SCORM.
  3. Aprenentatge per projecció, es tracta de fomentar les ferramentes d’elaboració de continguts, d’argumentació, però també de crítica. Ferramentes: blogs, wikis, Git, audio, vídeo.


4. Dimensió contextual

Res no s’entén si no definim el nou entorn en el qual ens movem. Partisc de que:

  • El coneixement no sols es construeix a la col·legi, institut o universitat, sinó que, moltes vegades ens arriba en forma de vídeos, conferències, creant alguna cosa, etc.
  • El coneixement és lliure, la crítica és una ferramenta molt útil per desenvolupar-lo.
  • Les màquines poden ajudar-nos a augmentar de manera significativa en nostre coneixement (informació aplicada).
  • Les connexions entre usuaris fomenten significativament la implicació, són fonts de motivació i d’aprenentatge compartit.
  • La validació del coneixement no ha d’estar sols dins de l’aula, no sols als llibres de text sinó que cal argumentar.


5. Dimensió de concreció

Caldria anar concretant per cursos les accions que es van a prendre a dos nivells:

  • Al llarg de l’any
  • Al llarg del trimestre

Aquest plantejament és un plantejament teòric als centres cal anar a poc a poc, però sense perdre de vista (zoom cap arrere) aquest plantejament.


Salut

La imaginació és més important que el coneixement.
El coneixement és limitat.
La imaginació no.
Albert Einstein