Origens d'EduTicTac
|
Aquest document va estar construït de forma col·laborativa, en xarxa, a GoogleDocs, una nit de primavera de 2011, a partir d'una demanda que ens va fer una persona interessada per la dinàmica de les comunitats a internet. Ho hem rescatat perquè reflexa una miqueta la trajectòria de la comunitat. En la construcció del mateix varem participar Samuel Soriano, Daniel Turienzo i Alfons Rovira. |
Contingut
Com i quan neix edutictac? Va ser alguna cosa premeditat, pensat, organitzat, o més aviat espontani?
La comunitat neix com a resposta a una necessitat de comunicació en l’àmbit de les TIC a partir de fòrums en els quals diversos docents ens trobem.
Recorde haver compartit a la llista de distribució de clic i de Lliurex amb docents motivats i desitjosos de superar les dificultats que generaven les TIC a l’aula.
Fòrums
Des del fòrum de Lliurex sorgeix la necessitat de compartir de forma independent, on les opinions no passin per una moderació corporativa i es tarda tant a contestar com a filtrar les opinions.
Ning
En aquella època sorgeix el servei gratuït de Ning amb un munt de serveis interessants per a comunitats d’emergents. Així va començar tot, amb molta il · lusió, amb ganes de compartir coneixements i d’ajudar-nos la difícil i solitària tasca de tirar endavant les TIC en educació.
Moodle
A poc a poc la comunitat va creixent i es pren la decisió de passar a un host dedicat, amb Moodle com a base.
Al llarg d’aquests anys la plataforma Moodle ha donat suport a l’activitat de la comunitat. Al principi amb un format estàndard, més endavant es va optar per un format social. S’ha anat actualitzant a poc a poc i millorant el seu servei.
Wikimedia
Més endavant van venir les wikis en Moodle, però el servei no era prou versàtil i potent per desenvolupar el contingut que s’anava generant, així que amb el temps es va alçar el CMS Wikimedia per donar una resposta a l’organització del contingut ia la flexibilitat que necessitàvem.
JClic en línia
Però aquesta és una comunitat que es mou i que intenta donar resposta als problemes reals que van sorgint, així que poc a poc van sorgint noves necessitats com la de reorganitzar el contingut de la genial recopilació del JClic que caminava ja en línia però que necessitava d’una actualització per incorporar nous paquets.
L’estiu de 2011 ens organitzem per revisar l’actualització de la recopilació del JClic, la qual va ser possible gràcies a l’abnegat treball de diversos persones de la comunitat que es van esforçar de manera considerable perquè el projecte arribés a bon port.
Bazaar i Launchpad
Va arribar una nova necessitat, la de revisar codi sense xafar-nos els uns als altres. Això va ser un gran repte ja que vam haver d’aprendre certs coneixements sobre control de versions, certificats digitals orientats a màquines. No va ser fàcil entendre el flux de treball, i va ser menys fàcil no clavar la pota. A poc a poc anàvem aprenent.
Planet
Paral · lelament a l’activitat que generava la comunitat qui més i qui menys anava generant continguts en diversos blocs, així que es va idear la manera de confluir la informació en un mateix lloc. Això va donar pas a la creació d’un planet on ens podíem llegir amb més calma i profunditat.
Preguntes
Mé s endavant descobrim noves possibilitats a les tecnologies que anaven emergint i que, com no, havíem de provar per fer més eficient la nostra feina. Utilitzem un CMS per destacar preguntes interessants i donar valor a aquelles que crèiem més important en un petit Rankin.
Twitter ha estat una eina de cohesió fonamental en què hem pogut compartir informació fresca seguint-nos els uns als altres.
IRC
Creem un canal d’IRC per tenir disponible en cas de necessitat, per comunicar-nos de forma senzilla i efectiva. La comunitat es pot trobar a http://irc.freenode.net #edutictac
Bibliojocs
Una aposta personal de l’ànima mater de la comunitat a la també es va unir força gent va ser aquest projecte, el qual es va nodrint de col · laboracions desinteressades en què es localitza contingut educatiu a la xarxa de forma col · laborativa.
Diigo
El declive de delicious juntament amb la motivació de classificar i compartir continguts en una xarxa va donar pas a la classificació de folksomías i compartició del contingut.
Edmusical
Aquesta comunitat ha caminat al mateix temps, des del principi, en paral·lel amb edutictac. Gràcies a ella un grup de docents ha donat a conèixer els recursos que utilitza a l’aula i ha animat molts a fer el mateix, convertint-se en un espai d’intercanvi i enriquiment mutu.
El bon fer de molts dels components i un afany per aprendre ha guiat sempre els passos de la comunitat. El programari lliure com a compromís ètic sempre ens ha acompanyat prenent diverses formes Lliurex, Ubuntu, Debian, Fedora. Aquest compromís ens va portar a un projecte en el que preparem la nostra pròpia distribució educativa a la que anomenem Everest.
Podríem afirmar que la comunitat edutictac neix de manera espontània, no premeditada. I s’estableix gràcies a l’encert en l’elecció de les eines que ens permeten participar, d’una o altra manera, en major o menor mesura, en aquesta comunitat de docents.
Us vau plantejar uns objectius concrets? En cas afirmatiu, quins?
Al principi, no havien objectius explícits més enllà d’aprendre els uns dels altres i progressar compartint la nostra ajuda.
Amb quin d’aquests noms identificaríaís edutictac?
- Comunitat d'aprenentatge
- Grup col·laboratiu
- Xarxa de formació col·laborativa
- Comunitat de pràctiques
- Grup de suport
- Cap de les anteriors
Ens agrada definir-nos com una “Xarxa de docents” on hi cap tot.
Heu observat avenços significatius, ràpid creixement de la comunitat, èxits o objectius aconseguits?
Crec que l’acompanyament col·laboratiu ha donat molt de fruit tant de forma directa com indirecta. Ha contribuït a mantenir una flama que ha transcendit al llarg dels anys. Hem resolt problemes específics, però hem crescut en perspectives, en expectatives, en maduresa, també crec que som més pràctics.
En el funcionament de la comunitat van sorgint projectes que es creïn interessants per a la resta de docents. Uns s’abandonen, altres es resolen i desapareixen i altres arriben per quedar-se. El major èxit és que sempre hi hagi algun objectiu a superar a l’horitzó. Els projectes alimenten el diàleg en la comunitat, amb independència del seu final.
A part de la comunicació virtual, penseu que cal reunir-se en persona de tant en tant, o és totalment innecessari.
El contacte físic és molt gratificant, però és difícil poder coincidir, és per això que la tecnologia ens ajuda a relacionar-nos.
Quines eines de col·laboració web considereu que us han estat més útils per al desenvolupament i la construcció de la comunitat? Quins consideraríais imprescindibles?
Crec que la diversitat d’eines que hem utilitzat ens fa tenir unes mires àmplies. El més important potser no siguen les eines sinó l’actitud oberta cap a la tecnologia. Les ganes d’aprendre, el superar la resistència al canvi, el moure’ns en aigües insegures fins que finalment entenem la tecnologia que utilitzem.
Actualment edutictac funciona per se, és a dir, la pròpia comunitat s’encarrega d’això, o és necessari l’impuls i l’aportació contínua dels moderadors o administradors?
Les comunitats són una cosa que porta el seu propi ritme. Gràcies al respecte dels seus components no ha fet mai falta a restringir serveis.
La comunitat va néixer lliure, sense compromisos intrínsecs, i, sembla que segueix així, en certa manera ingovernable.
