Glossari

• APM (Advanced Power Management) Mecanisme d'estalvi d'energia de la BIOS (Basic Input Output System), aplicat a diferents dispositius de l'ordinador. Inclou modalitats de reserva, hivernació i apagat. Dispositius com els PDA o mòbils necessiten un APM per estalviar la despesa de bateria. APT (Advanced Package Tool) Sistema de paquets creat sota el projecte Debian per tal de facilitar les tasques d'instal·lació i desinstal·lació de programari al sistema GNU/Linux.

• BASH (Bourne Again Shell) Intèrpret d’ordres d’UNIX per al projecte GNU basat en un intèrpret anterior, SH (Bourne Shell). Bin Directori principal del sistema jeràrquic estàndard dels sistemes operatius de la família UNIX i Linux. En aquest directori, trobem els “binaris” o executables fonamentals del sistema.

• Binaris Resultat de l’operació de sotmetre el codi font a la codificació al sistema binari mitjançant un compilador. Normalment, la gent en diu “executables”. Boot Disk (disc d'arrencada) Dispositiu de només lectura capaç d’engegar o arrencar un sistema operatiu o utilitat. Acostuma a ser un disquet que conté la mínima informació possible per fer aquesta tasca. Cal en diferents situacions: per recuperar el Master Boot Record, per recuperar informació del disc dur, per fer una repartició o edició de les particions del disc dur...

• BSD (Berkeley Software Distribution) Sistema operatiu derivat d’UNIX distribuït per la Universitat de Berkeley.

• Bzip2 Algoritme lliure de compressió de dades desenvolupat per Julian Seward. Comprimeix d'una manera molt més eficient que els tradicionals ZIP i gzip, però sense arribar a la qualitat de 7z i RAR.

• CC (Creative Commons) Organització sense ànim de lucre que mira de promoure l'ús compartit d'obres de caire artístic amb criteris ajustats a la legalitat.

• CGI (Common Gateway Interface) Tecnologia estàndard que permet la transmissió de dades entre un client i un servidor web mitjançant una aplicació instal·lada al servidor. Compilador Aplicació que té com a objectiu traduir el conjunt d'instruccions redactades en un llenguatge de programació (anomenat codi font) a un altre llenguatge, generalment el llenguatge màquina, per tal de generar un binari o executable.

• Consola Dispositiu de sortida de text, utilitzat comunament per a l’administració del sistema operatiu o d’altres sistemes intefrats com per exemple missatges de la BIOS, missatges d'arrencada del nucli de Linux, etc. També se la sol anomenar “línia de comandaments”

• Codi font (source code) Conjunt d'instruccions redactades en un llenguatge de programació amb un cert grau d'intel.ligibilitat per al públic lector no excessivament especialitzat.

• Cron és un dimoni utilitzat per a la programació de tasques a executar en un moment determinat. Cada usuari té un arxiu crontab, el que els permet especificar les accions i els temps en que han de ser executades. També hi ha un crontab del sistema, aquest permetent que tasques necessàries del sistema es realitzen automàticament. Es poden configurar les tasques programades de la manera tradicional utilitzant la línia d'ordres, però és molt més fàcil utilitzar l'eina de tasques programades GNOME (del paquetgnome-schedule) en Aplicacions -> Eines del sistema.

• Crontab Aplicació pròpia de sistemes operatius de la família UNIX emprat en la planificació d’ordres que han de ser executades periòdicament.

• Debian Distribució GNU/Linux basada en els principis del programari lliure. Iniciada al 1993 gràcies al projecte d’Ian i Deborah Murdock, té especial interès, entre altres raons, perquè és compatible en onze plataformes i el seu compromís amb l'ètica i política del moviment del programari lliure. Dimoni Aplicació latent del sistema operatiu que no és controlada directament per la persona usuària. Generalment, té un nom acabat en 'd', p.e. 'syslogd'. Distribució Sistema o conjunt de paquets que faciliten la instal·lació del sistema operatiu GNU/Linux. Les més conegudes són GNU/Debian, SUSE, Mandriva, Red Hat, Gentoo, Slackware...

• Domini públic En l'àmbit del programari lliure, situació legal en què es troba una obra de creació sobre la qual cap persona física o jurídica no pot reclamar interessos propietaris.

• Dpkg Base del sistema de gestió de paquets de la distribució GNU/Debian. Emacs Potent i extensible editor de textos ideat per Richard Stallman, fundador i creador del moviment del programari lliure.

• Enllaç simbòlic (symbolic link) Tipus especial d'arxiu que remet a un altre arxiu del sistema. La seva funció, generalment, és apuntar a un directori, conegut com a “objectiu”. Un enllaç simbòlic que no té cap “objectiu” rep el nom d'“orfe”.

• FreeBSD Sistema operatiu lliure multiusuari no pròpiament UNIX, però compatible amb la norma POSIX.

• FTP (File Transfer Protocol) Protocol emprat per a la transferència de grans quantitats de dades per la xarxa. Per defecte, fa servir els ports 20 i 21 per al flux de transferència entre el servidor i client.

• GCC (GNU C Compiler) Col·lecció de compiladors desenvolupada originalment per Richard Stallman al 1987 sota llicència GNU. És el compilador per excel·lència per al desenvolupament de programari lliure, sobretot per a aquell que ha de funcionar sota diferents arquitectures. GIMP (GNU Image Manipulation Program) Editor de retoc fotogràfic sota llicència GNU. Representa l'alternativa més rellevant als programes d'idèntica finalitat però propietaris, com l'Adobe Photoshop.

• Giny (widget) Component de la interfície gràfica amb el qual qui fa ús del sistema es pot comunicar amb el sistema operatiu, com pot ser una finestra o una caixa de text. Avui dia, parlar de ginys és parlar d'aplicacions virtuals que proveeixen seveis específics com: calendaris, dades meterorològiques, notícies, diccionaris, mapes...

• GNOME (GNU Network Object Model Environment) Entorn d'escriptori per a sistemes operatius UNIX sota tecnologia X-Window. Forma part del projecte GNU. Des del seu començament, la finalitat del projecte GNOME ha estat oferir un disseny d'escriptori amb llicència lliure i un entorn d'ús fàcil. GNU (GNU is Not Unix) Projecte ideat per Richard Stallman al 1983 amb l'objectiu de crear un sistema operatiu completament lliure.

• GNU és un acrònim recursiu que significa “GNU is Not Unix”. D'aquest projecte va derivar la creació de la fundació FSF (Free Software Foundation) que intenta vetllar i mantenir l'objectiu inicial del projecte GNU. GPL (GNU General Public License) Llicència creada per la fundació

• FSF (Free Software Foundation) que determina que qualsevol programari que signi sota aquesta llicència és lliure.

• GTK/GTK+ (GIMP Toolkit)

• GRUB (Grand Unified Bootloader) Gestor d'arrencada múltiple per poder iniciar dos o més sistemes operatius a la mateixa màquina.

• GUI (Graphical User Interface) Mètode per facilitar la comunicació entre l'ordinador i la persona que en fa ús a través de metàfores visuals (icones, finestres, escriptori,...) a més del text.

• Gzip (abreviatura de GNU ZIP) Programa lliure de compressió d'arxius.

• Intercanvi (swap) Tècnica de gestió de memòria pròpia de sistemes operatius multitasca.

• Intèrpret d'ordres (shell) Qualsevol tipus d'interfície per a persones usuàries finals que permet comunicar-se amb el sistema operatiu. Originalment, la paraula tenia relació amb la interfície entre un usuari i els budells del sistema operatiu (kernel).

• JFS (Journalist/Journaling File System) És un sistema d'arxius desenvolupat per IBM. JFS utilitza un mètode interesant per organitzar els blocs buits i va ser dissenyat per aconseguir servidors d'alt rendiment.

• LGPL (Lesser/Library GPL) Permet, com a llicència, l'ús de biblioteques lliures emprades dinàmicament amb programari de llicència propietària sense que, per aquest motiu, el programa perdi la llicència propietària, fet que sí que passa en el cas de la llicència GPL.

• Linkat Distribució GNU/Linux amb finalitat educativa desenvolupada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Linux Denominació del nucli del sistema operatiu GNU/Linux. Desenvolupat inicialment per Linus Torvalds al 1991, s'ha convertit en el referent del moviment del programari lliure i en peça clau de qualsevol distribució GNU/Linux.

• Open Source Organització dedicada a promocionar el programari de codi obert. Va ser fundada el febrer del 1998 per Bruce Perens i Eric S. Raymond.

• Partició Cadascuna de les parts independents en què s'ha dividit un disc dur.

• Procés Seqüència definida d'operacions.

• Programari de prova (shareware) Procediment de màrqueting comercial consistent a distribuir programari propietari a tall de demostració amb la finalitat d'arribar a les persones usuàries sense cap pagament. És habitual trobar programari d'aquest tipus als CD's de revistes, pàgines de descàrrega de programari...
  

• Repositori. 

• Root (Administrador) En sistemes Unix i Linux, condició d'usuari/ària que està en possessió tots els permisos. També s'anomena superusuari/ària. No és recomanable utilitzar aquesta clau per a ús habitual. S'aconsella de reservar-lo per a les ocasions en què s'ha de fer algún canvi de configuració del sistema. El canvi d'usuari/ària es fa amb l'ordre su.

• RPM (Red Hat Package Manager) Sistema d'administració de paquets pensat bàsicament per a Linux. És capaç d'instal·lar, desinstal·lar, verificar i sol·licitar programari. És el format de paquet del Linux Standard Base. Desenvolupat originalment per Red Hat i utilitzat actualment per diferents distribucions de Linux com ara, Linkat GNU/Linux, Red Hat Linux, Fedora Linux, Suse Linux, Mandriva Linux...

• Superusuària (superuser 'su') Condició de qui gaudeix d'un compte d'usuari del sistema amb tots els permisos d'administració. En sistemes operatius no multiusuari, la figura de l'administració del sistema no existia (p.e., a MSDOS o Microsoft Windows 95, la condició d'usuari final era la mateixa que la d'administració del sistema amb els seus privilegis, raó per la qual la seguretat que oferien era mínima).
  

• Tar (Tape Archive) Tipus de format d'arxiu d'ús ampli en l'àmbit dels sistemes operatius UNIX, emprat per a arxivar i desarxivar fitxers que formen part d'una col·lecció en només un paquet, mantenint la informació, els permisos, les persones usuàries, la data i l'estructura de directori.

• Tarball Nom amb el qual generalment s'anomenen els arxius de tipus TAR.

• TeX Sistema de formateig (typesetting), creat per Donald Knuth amb la finalitat de permetre editar llibres amb una qualitat professional i, a més, tenir un sistema que permeti un mateix resultat en qualsevol ordinador, independentment del sistema emprat.

• Torvalds, Linus (1969) Enginyer informàtic finlandès conegut pel fet d'haver estat el creador de Linux.

• TrueType Fonts Estàndard de caràcters gràfics, desenvolupada per Apple Computer a finals dels 80 per fer la competència a les fonts tipus d'Adobe emprades a PostScript.

• Tux Mascota oficial del kernel de Linux, creat per Larry Ewing a l'any 1996. La idea de crear una mascota per a Linux i que fos un pingüí va ser del mateix Linus Torvalds.

• UNIX Sistema operatiu originalment desenvolupat al mitjans dels anys 1960 pel grup AT&T Bell Labs on treballaven Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas Mcllroy. Es va dissenyar per ser portable, multitasca i multiusuari.

• X Window Manager Aplicació que controla el lloc i l'aparença de les finestres en el sistema de finestres X Window. A diferència de plataformes com Apple Macintosh i Microsoft Windows, qui fa ús del sistema pot escollir diferents gestors de finestres que actuen de diferent manera en els següents apartats: -Personalització -Menús textuals -Amarratges (docks) o menús d'inici -Múltiples escriptoris i virtuals escriptoris -Grau d'integració amb l'entorn d'escriptori.

• X Window (X11, X) Sistema de finestres que permet la visualització de gràfics per pantalla. Conté el joc d'eines (toolkit) necessari per crear una interfície sobre el sistema operatiu UNIX, de tipus UNIX i OpenVMS. X porta el necessari per definir un GUI bàsic: dibuixar i moure finestres a la pantalla, interacció amb el ratolí i el teclat.

• Xfree86 Implementació del sistema de finestres X (X Window). Fou desenvolupat per als sistemes operatius de tipus UNIX sobre plataforma IBM PC compatibles i actualment està disponible per a altres plataformes. És lliure i de codi obert sota la llicència Xfree86. Bàsicament, Xfree86 consisteix en una col·lecció de llibreries (“clients”) i un servidor X responsable de la visualització per pantalla.

font:http://linkat.xtec.cat/portal/index.php?module=Contingut&func=view&pid=24