Canvis

Aquesta secció tracta sobre com s’instal·la programari en Linux, dirigit sobretot a nouvinguts des de Windows. Està orientat a ubuntu, però els fonaments són els mateixos per a qualsevol altra distribució moderna d'"Escriptori".&nbsp;<br>

<br>

<br>1. Per mitjà d’un instal·lador executable<br>2. Compilant el codi font abans d’instal·lar

Hem de tindre en compte que només es pot tindre actiu un programa al mateix temps. Per exemple, si tenim obert el programa Synaptic no podrem usar aptitude.

[[Image:Anadir i llevar aplicaciones.png|thumb|Anadir i llevar aplicaciones.png]] El programa '''El centre de programari d’Ubuntu''' és la forma més senzilla en Ubuntu d’instal·lar o llevar programes. També és la més limitada.

<br>

[[Image:(Menú) Gestor de paquets Synaptic.png|thumb|(Menú) Gestor de paquets Synaptic.png]]

<br> <br>

Encara que podem instal·lar programes de forma gràfica com hem vist en els punts anteriors, sempre podem recórrer a la [[Terminal]] per a instal·lar qualsevol programa.

Ambdós programes són molt semblants, excepte en un detall: aptitude recorda les dependències que s’han aplicat en la instal·lació d’un paquet. Açò significa que si s’instal·la o actualitza una aplicació amb aptitude i després es vol desinstal·lar, aptitude esborrarà el programa junt amb totes les seues dependències (excepte si són usades per altres paquets). Si s’instal·la amb apt-get o amb entorn gràfic Synaptic, la desinstal·lació esborrarà només el paquet especificat, però no les dependències.

Obrim una [[Terminal]] via '''Aplicacions -&gt; Accessoris -&gt; Terminal'''.

<br>

En el cas que es vullga instal·lar algun programa en un ordinador sense Internet, és necessari descarregar els paquets en qüestió des d’un ordinador que sí que dispose d’una connexió, per mitjà del comando següent:

Opcionalment també podem descarregar els discos de devien que contenen molts programes i paquets .deb el que els fa compatible amb Ubuntu, només entrem a orígens del programari i donem clic a afegir cd-rom.

Una altra forma d’instal·lar aplicacions en el sistema és per mitjà dels paquets ja preparats per a ser instal·lats i amb extensió ''.deb''.

sudo dpkg -r &lt;paquete&gt;

Algunes distribucions de GNU/Linux, com per exemple Xarxa Hat, SUSE i Mandriva, usen paquets .rpm, organitzats de manera diferent dels paquets .deb de Devien i Ubuntu.

Una vegada descarregat l’arxiu, hem de donar-li [[Sistema de fitxers#Els_permisos|permisos d’execució]], fer doble clic sobre l’arxiu i en l’avís en què pregunta ''Vol executar __ o veure el seu contingut?'' hem de fer clic a '''Executar'''. Una vegada fet açò, començarà l’instal·lador del programa '''Autopackage''' i del contingut del paquet. A l’instal·lar-seel programa Autopackage '''el''', pròxim arxiu d’este tipus que desitges instal·lar bastarà de fer doble clic sobre ell sense necessitar fer res del que escriu anteriorment.

Els arxius amb extensió .bin són arxius binaris. No contenen un conjunt de programes o llibreries com els paquets, sinó que són el programa en si mateix. Normalment se solen distribuir davall este sistema programes comercials, que poden ser o no gratuïts, però que normalment no són lliures.

sudo ./&lt;nombre_binari&gt;.bin

Els arxius '''.run''' són assistents, normalment gràfics, que ajuden a la instal·lació. Per a executar-los n’hi ha prou amb introduir en la [[Terminal]]: