Mostra la font per a Entorn de treball Curs Edició de Vídeo

== '''L’entorn de treball d’un programa d’edició'''  ==

El primer que hem de tenir clar a l’hora de fer una edició, és saber si el nostre equip informàtic pot suportar aquesta feina i en quina qualitat volem treballar. Està clar que a més qualitat més prestacions ha de tenir l’entorn de treball. No és el mateix editar un vídeo de 2 minuts amb un tamany 320×240 per penjar-ho a la web, que fer una edició de 20 minuts a 720 x 576 i no parlem ja en alta definició, però això, per a les escoles, encara ens queda una mica lluny. 

El material indispensable per a realitzar aquest curs seria: 

- Una càmera digital de fotos que enregistre vídeo. 

- Un ordinador amb sistema operatiu LliureX versió 11.09. 

- Un programa d'edició de vídeo no lineal. 

== '''Editor de vídeo'''  ==

A l’hora d’escollir l’editor de vídeo s’ha de tenir present aquestes consideracions: 

1. Que el programa siga lliure. (Kino, Kdenlive, OpenShot, Pitivi, VideoLAN Movie Creator, Lives, …) 

2. Que el programa siga multiplataforma. 

3. Que el programa estiga traduït a les dues llengües oficials. 

4. Que el programa siga l’editor de vídeo per defecte de LliureX. 

5. Que tinga un bon suport (manuals d’ajuda, fòrums, …) 

6. Que siga fàcil d’usar i complisca els objectius per als quals fem servir aquesta eina. 

Si peguem una ullada a les aplicacions de so i vídeo de LliureX descobrirem que tenim instal·lat l'editor de vídeo OpenShot. Podríem instal·lar alguna altra aplicació d'edició de vídeo, com Kdenlive. Però el programa OpenShot és l'aplicació que utilitzarem en aquest curs d'edició de vídeo. 

OpenShot va ser creat per Jonathan Thomas en Agost de 2008 amb l'objectiu de proporcionar un editor de vídeo estable, lliure i de fàcil utilització. 

És una ferramenta prou senzilla d'utilitzar i els resultats són més que correctes. 

== '''Equip informàtic'''  ==

OpenShot funciona en els darrers equips de treball, amb al menys: 

- Ordinadors de 32bits o 64bits amb un processador modern (AMD64 o Intel mono/doble nucli). 

- Un disc dur ràpid amb més de 20GB d'espai lliure al disc. 

- Com a mínim 1GB de memòria RAM. 

- Resolució de pantalla: 1024x768 o més. 

Qualsevol ordinador produït després de 2005 ha de complir aquests requisits. 

Components addicionals. 

Si fem servir una càmera de vídeo que utilitze cintes miniDV necessitarem un d'aquests components: una targeta de vídeo digital amb entrada i exida de vídeo mitjançant connexions tipus digital (Fireware,I-Link) o una targeta capturadora de vídeo. 

== '''Càmera'''  ==

A l’hora d’enregistrar imatges podem recórrer a diferents tipus de càmeres i dintre de cadascun existeix un ventall molt ampli de varietats. Evidentment, les millors per recollir imatges en moviment són les càmeres de vídeo, ja que estan especialment dissenyades, tècnicament parlant, per acomplir aquesta funció. Actualment, però, trobem en el mercat moltes altres opcions, que en moments determinats poden resultar de tanta utilitat com la típica càmera de vídeo. Parlem de les càmeres de fer fotos, dels mòbils, de la webcam, etc. 

Per a complir els objectius d'aquest curs serà suficient amb una càmera digital de fotos que puga enregistrar vídeo. 

Ara per ara, si el que es busca és un enregistrament de qualitat és indispensable recórrer a una càmera digital de vídeo, ja que està pensada exclusivament per aquesta finalitat. Podem preguntar al centre educatiu si disposa de càmera de vídeo i demanar-la per a fer els enregistraments de vídeo. Si hem d'adquirir-ne una càmera podem començar per llegir el següent apartat. 

== '''Càmera digital de vídeo'''  ==

En el mercat podem trobar tot tipus de càmeres digitals de vídeo. Aquí ens centrarem sols en les domèstiques, perquè són les més econòmiques i perquè donen un bon resultat a nivell escolar. Cal tenir en compte que en el centre escolar la finalitat és treballar llenguatge audiovisual, per a què l’alumnat aprengui a llegir i expressar-se amb ell amb sentit crític i creativitat. No cal, doncs, recórrer a una càmera d’alta definició. A part de què resulten molt més costoses (pel preu d’una es poden comprar, en el moment d’elaborar aquests materials, quatre o cinc domèstiques per una càmera de vídeo semiprofessional i el doble si parlem de les que utilitzen els professionals; són dades aproximades, doncs, evidentment, dependria també del lloc on es compren), requeririen d’un material informàtic molt potent (memòria RAM, processador, capacitat disc dur, etc.) per resistir tot allò que implica treballar amb imatges d’alta definició, com per exemple l’alt pes dels arxius que genera. 

Actualment, en el mercat es poden trobar quatre tipus de càmeres digitals de vídeo domèstiques que es diferencien entre sí pel suport on es graven la imatge i l’àudio: en cinta Mini DV, en disc dur (HD), en disc DVD i en targeta de memòria. 

La tria d’un model de càmera domèstica o altre és una decisió molt personal. És difícil aconsellar sobre quin tipus de càmera comprar, ja que és un producte que està en evolució permanent. És per això que resulta més adient parlar de criteris a tenir en compte, com per exemple: 

- Que tinga una àmplia capacitat d’emmagatzemament, tant pel que fa al pes dels arxius de vídeo com a la durada del temps d’enregistrament. 

- Que tinga una bona i còmoda transferència dels arxius de vídeo de la càmera a l’ordinador. 

- Que els arxius que genere siguen compatibles amb el programa d’edició de vídeo que farem servir. De no ser així caldrà fer una feina prèvia abans de poder editar, el que implicarà dedicar-hi més temps: reconvertir els arxius a un format que accepte el programa d’edició que es tinga. 


(Adaptat del curs "[http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/tic/dv37/index El vídeo com a eina de comunicació a l'aula]") 

== [[Curs Edició de Vídeo]] ==

[[Category:Cursos]] [[Category:OpenShot]]