Diferència entre revisions de la pàgina «Repositori»
(Es crea la pàgina amb «Una '''font de programari''' o '''repositori''' és un lloc centralitzat on s'emmagatzemen i es mantenen paquets de programari, habitualment en bases de dades o [...».) |
|||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | Una '''font de programari''' o '''repositori''' és un lloc centralitzat on s'emmagatzemen i es mantenen [[ | + | Una '''font de programari''' o '''repositori''' és un lloc centralitzat on s'emmagatzemen i es mantenen [[Paquets de programari]], habitualment en [[Bases de dades]] o [[Arxius informàtics]]. |
| − | L'Enciclopèdia Catalana recull la paraula ''repositori'' com a: "Dipòsit d'informació en format digital integrat per la producció científica que els seus productors hi han dipositat o autoarxivat voluntàriament, respectant les normes de dipòsit, per tal que pugui ésser utilitzada per qualsevol usuari de manera lliure i gratuïta.". D'aquí s'ha aplicat al lèxic específic de la informàtica per a designar els dipòsits d'informació digital. El concepte ''repositori'' s'ha traduït al català normatiu com a '''font de programari'''. | + | L'Enciclopèdia Catalana recull la paraula ''repositori'' com a: "Dipòsit d'informació en format digital integrat per la producció científica que els seus productors hi han dipositat o autoarxivat voluntàriament, respectant les normes de dipòsit, per tal que pugui ésser utilitzada per qualsevol usuari de manera lliure i gratuïta.". D'aquí s'ha aplicat al lèxic específic de la informàtica per a designar els dipòsits d'informació digital. El concepte ''repositori'' s'ha traduït al català normatiu com a '''font de programari'''. |
| − | ''Repositori'' és la transcripció de ''repository'', un mot anglès que vol dir ''rebost'' (ras i curt) | + | ''Repositori'' és la transcripció de ''repository'', un mot anglès que vol dir ''rebost'' (ras i curt) [http://dictionary.reference.com/browse/repository ''Repository'' al diccionari de llengua anglesa], fins i tot té la mateixa arrel llatina, i que algun venedor illetrat va colar per allò de que si sona anglès es ven millor. |
| − | Les '''fonts de programari''' estan preparades per distribuir-se habitualment servint-se d'una [[ | + | Les '''fonts de programari''' estan preparades per distribuir-se habitualment servint-se d'una [[Xarxa informàtica]] com [[Internet]] o un medi físic com un [[Disc compacte]]. Poden ser d'accés públic, o estar protegits i necessitar autenticació prèvia. |
| − | Els fabricants de programari i altres organitzacions mantenen servidors, normalment allotjats a [[Internet]] amb aquest objectiu. Els repositoris poden ser gratuïts o poden requerir una subscripció prèvia i poden ser només per a programes particulars, com és el cas del [[CPAN]] o el del [[ | + | Els fabricants de programari i altres organitzacions mantenen servidors, normalment allotjats a [[Internet]] amb aquest objectiu. Els repositoris poden ser gratuïts o poden requerir una subscripció prèvia i poden ser només per a programes particulars, com és el cas del [[CPAN]] o el del [[Llenguatge de programació]] [[Perl]], o per a un [[Sistema operatiu]] complet. |
| − | A diferència dels ordinadors personals, els repositoris solen contar amb sistemes de còpia de seguretat ([[Backup]]) i manteniment preventiu i correctiu, el que fa que la nostra informació pugui ser recuperada en el cas que el nostre equip quedi inutilitzable. | + | A diferència dels ordinadors personals, els repositoris solen contar amb sistemes de còpia de seguretat ([[Backup]]) i manteniment preventiu i correctiu, el que fa que la nostra informació pugui ser recuperada en el cas que el nostre equip quedi inutilitzable. |
| − | Les '''fonts de programari''' s'empren de forma intensiva en moltes distribucions del [[GNU/Linux]], emmagatzemant [[ | + | Les '''fonts de programari''' s'empren de forma intensiva en moltes distribucions del [[GNU/Linux]], emmagatzemant [[Paquets de programari]] disponibles per a la seva instal·lació mitjançant un [[Gestor de paquets]]. Per exemple, moltes distribucions GNU/Linux utilitzen [[Advanced Packaging Tool]] (APT) o [[Yellow dog Updater, Modified|yum]] (yum). |
| − | Com que els repositoris de programari estan dissenyats per a incloure programes útils, la majoria de repositoris tenen eines per evitar programari [[ | + | Com que els repositoris de programari estan dissenyats per a incloure programes útils, la majoria de repositoris tenen eines per evitar programari [[Malware]]. Un dels sistemes més utilitzats és l'ús de la [[Signatura digital]] per tal de garantir l'origen del paquets descarregats des d'un repositori. Un efecte col·lateral d'utilitzar aquest tipus de sistemes és que no és requereix de programari anti-malware (com programes [[Antivirus]]). |
| − | == Vegeu també == | + | == Vegeu també == |
| − | * [[Synaptic Package Manager]] | + | *[[Synaptic Package Manager]] |
| − | [[ | + | [[Category:LliureX]] [[Category:GNU/Linux]] |
Revisió de 12:29, 24 oct 2010
Una font de programari o repositori és un lloc centralitzat on s'emmagatzemen i es mantenen Paquets de programari, habitualment en Bases de dades o Arxius informàtics.
L'Enciclopèdia Catalana recull la paraula repositori com a: "Dipòsit d'informació en format digital integrat per la producció científica que els seus productors hi han dipositat o autoarxivat voluntàriament, respectant les normes de dipòsit, per tal que pugui ésser utilitzada per qualsevol usuari de manera lliure i gratuïta.". D'aquí s'ha aplicat al lèxic específic de la informàtica per a designar els dipòsits d'informació digital. El concepte repositori s'ha traduït al català normatiu com a font de programari.
Repositori és la transcripció de repository, un mot anglès que vol dir rebost (ras i curt) Repository al diccionari de llengua anglesa, fins i tot té la mateixa arrel llatina, i que algun venedor illetrat va colar per allò de que si sona anglès es ven millor.
Les fonts de programari estan preparades per distribuir-se habitualment servint-se d'una Xarxa informàtica com Internet o un medi físic com un Disc compacte. Poden ser d'accés públic, o estar protegits i necessitar autenticació prèvia.
Els fabricants de programari i altres organitzacions mantenen servidors, normalment allotjats a Internet amb aquest objectiu. Els repositoris poden ser gratuïts o poden requerir una subscripció prèvia i poden ser només per a programes particulars, com és el cas del CPAN o el del Llenguatge de programació Perl, o per a un Sistema operatiu complet.
A diferència dels ordinadors personals, els repositoris solen contar amb sistemes de còpia de seguretat (Backup) i manteniment preventiu i correctiu, el que fa que la nostra informació pugui ser recuperada en el cas que el nostre equip quedi inutilitzable.
Les fonts de programari s'empren de forma intensiva en moltes distribucions del GNU/Linux, emmagatzemant Paquets de programari disponibles per a la seva instal·lació mitjançant un Gestor de paquets. Per exemple, moltes distribucions GNU/Linux utilitzen Advanced Packaging Tool (APT) o yum (yum).
Com que els repositoris de programari estan dissenyats per a incloure programes útils, la majoria de repositoris tenen eines per evitar programari Malware. Un dels sistemes més utilitzats és l'ús de la Signatura digital per tal de garantir l'origen del paquets descarregats des d'un repositori. Un efecte col·lateral d'utilitzar aquest tipus de sistemes és que no és requereix de programari anti-malware (com programes Antivirus).