Obre el menú principal

Diferència entre revisions de la pàgina «Instal·lació de programari»

Línia 36: Línia 36:
 
<br>  
 
<br>  
  
<br> En Ubuntu existen varios modos de añadir, eliminar o actualizar aplicaciones del sistema.  
+
<br> En Ubuntu hi ha diversos modes d’afegir, eliminar o actualitzar aplicacions del sistema.  
  
Ten en cuenta que no todas las aplicaciones disponibles para Ubuntu están disponibles por defecto para ser instaladas. Será necesario habilitar la posibilidad de instalar ciertas aplicaciones de forma manual.  
+
Tin en compte que no totes les aplicacions disponibles per a Ubuntu estan disponibles per defecte per a ser instal·lades. Serà necessari habilitar la possibilitat d’instal·lar certes aplicacions de forma manual.  
  
Los principales modos de instalar aplicaciones son:  
+
Els principals modes d’instal·lar aplicacions són:  
  
*[[#El_centro_de_software_de_Ubuntu|El centro de software de Ubuntu]]. Una sencilla aplicación con la que podrás añadir o quitar paquetes de tu sistema de una manera muy sencilla.  
+
*[[#El_centre_de_programari_d’Ubuntu|El centre de programari d’Ubuntu]]. Una senzilla aplicació amb què podràs afegir o llevar paquets del teu sistema d’una manera molt senzilla.  
*[[#Gestor_de_paquetes_Synaptic|El programa Synaptic]]. Con Synaptic podrás tener más control sobre los programas que instalas en el sistema. Así como un mayor número de ellos. NOTA: Por el momento, Synaptic utiliza apt-get.  
+
*[[#Gestor_de_paquets_Synaptic|El programa Synaptic]]. Amb Synaptic podràs tindre més control sobre els programes que instal·les en el sistema. Així com un nombre més gran d’ells. NOTA: De moment, Synaptic utilitza apt-get.  
*[[#Administrador_experto_Adept|El programa Adept]]. Adept es la versión de Synaptic para KDE, incluida en Kubuntu.  
+
*[[#Administrador_expert_Adept|El programa Adept]]. Adept és la versió de Synaptic per a KDE, inclosa en Kubuntu.  
*[[#apt-get_y_aptitude|Los programas apt-get o aptitude]]. Estos son programas más avanzados que se ejecutan en modo terminal. Son muy potentes y te permiten también añadir y quitar aplicaciones del sistema entre otras cosas. (Aptitude es más completo que apt-get, recuerda las librerías descargadas y las desinstala si están en desuso). Para ver la ayuda de cualquier programa que se ejecute en modo terminal: (<code>man nombre_del_programa</code>). Ejemplo: <code>man aptitude</code>  
+
*[[#apt-get_i_aptitude|Els programes apt-get o aptitude]]. Estos són programes més avançats que s’executen en mode terminal. Són molt potents i et permeten també afegir i llevar aplicacions del sistema entre altres coses. (Aptitude és més complet que apt-get, recorda les llibreries descarregades i les desinstal·la si estan en desús). Per a veure l’ajuda de qualsevol programa que s’execute en mode terminal: (<code>man nom_del_programa</code>). Exemple: <code>man aptitude</code>  
*[[#Paquetes_Deb|Paquetes Deb]]. Los ficheros con extensión .deb son paquetes de aplicaciones ya preparados para instalarse de una forma sencilla en tu sistema Ubuntu.  
+
*[[#Paquetes_Deb|Paquets Deb]]. Els fitxers amb extensió .deb són paquets d’aplicacions ja preparats per a instal·lar-se d’una forma senzilla en el teu sistema Ubuntu.  
*[[#Archivos_binarios|Archivos binarios]]. Los archivos con extensión .bin son los programas ejecutables en Linux.  
+
*[[#Archivos_binaris|Arxius binaris]]. Els arxius amb extensió .bin són els programes executables en Linux.  
*[[#Archivos_Run|Archivos Run]]. Los archivos con extensión .run suelen ser los asistentes para la instalación en Linux.
+
*[[#Archivos_Run|Arxius Run]]. Els arxius amb extensió .run solen ser els assistents per a la instal·lació en Linux.
  
Vamos a ver ahora cada uno de ellos con sus particularidades.  
+
Veurem ara cada un d’ells amb les seues particularitats.  
  
== Mediante programas ==
+
Per mitjà de programes ==
  
{{Nota|Debemos tener en cuenta que solo se puede tener activo un programa a la vez. Por ejemplo, si tenemos abierto el programa Synaptic no podremos usar aptitude.}}  
+
{{Nota|Hem de tindre en compte que només es pot tindre actiu un programa al mateix temps. Per exemple, si tenim obert el programa Synaptic no podrem usar aptitude.}}  
  
=== El centro de software de Ubuntu ===
+
El centre de programari d’Ubuntu ===
  
[[Imagen:Anadir y quitar aplicaciones.png|thumb]] El programa '''El centro de software de Ubuntu''' es la forma más sencilla en Ubuntu de instalar o quitar programas. También es la más limitada.  
+
[[Imatge:Anadir i llevar aplicaciones.png|thumb]] El programa '''El centre de programari d’Ubuntu''' és la forma més senzilla en Ubuntu d’instal·lar o llevar programes. També és la més limitada.  
  
Puedes encontrar el programa en '''Menú Aplicaciones Centro de software de Ubuntu'''  
+
Pots trobar el programa en '''Menú Aplicacions Centre de programari d’Ubuntu'''  
  
[[Imagen:Centro de Softwate de Ubuntu 1.jpg|left|]]  
+
[[Imatge:Centro de Softwate d’Ubuntu 1.jpg|left|]]  
  
'''(1)''' Para instalar aplicaciones selecciona una de las categorías que se muestran en la pantalla principal del programa. de la izquierda. De este modo se actualizará la ventana mostrando en ella los programas disponibles de esa categoría. Ahora solo tienes que buscar el programa que quieres instalar y pulsar dos veces sobre él. La ventana mostrará una descripción del mismo y te dará la opción de instalarlo pulsando el botón Instalar.  
+
'''(1)''' Per a instal·lar aplicacions selecciona una de les categories que es mostren en la pantalla principal del programa. de l’esquerra. D’esta manera s’actualitzarà la finestra mostrant en ella els programes disponibles d’eixa categoria. Ara només has de buscar el programa que vols instal·lar i polsar dos vegades sobre ell. La finestra mostrarà una descripció del mateix i et donarà l’opció d’instal·lar-ho polsant el botó Instal·lar.  
  
'''(2)''' Si no sabes en que sección se encuentra el programa que estás buscando. Introduce el nombre de la aplicación que deseas instalar en la caja de búsqueda de la parte superior derecha. A medida que vayas escribiendo el nombre del programa se irá reduciendo la lista de candidatos posibles, hasta que des con el que andabas buscando. <br>  
+
'''(2)''' Si no saps en que secció es troba el programa que estàs buscant. Introduïx el nom de l’aplicació que desitges instal·lar en la caixa de busca de la part superior dreta. A mesura que vages escrivint el nom del programa s’anirà reduint la llista de candidats possibles, fins que dónes amb el que caminaves buscant. <br>  
  
'''(3)''' Pulsando en la parte izquierda en "Software Instalado" accederás a una lista de todos los programas que tienes instalados en el sistema. Si deseas desinstalar alguno de ellos. Solo pulsa dos veces sobre él y de actualizará la ventana mostrándote la descripción del programa y dándote la opción de desinstalarlo. <br>  
+
'''(3)''' Polsant en la part esquerra en "Programari Instal·lat" accediràs a una llista de tots els programes que tens instal·lats en el sistema. Si desitges desinstal·lar algun d’ells. Només polsa dos vegades sobre ell i d’actualitzarà la finestra mostrant-te la descripció del programa i donant-te l’opció de desinstal·lar-lo. <br>  
  
Aquí puedes ver lo explicado en formato vídeo.  
+
Ací pots veure allò que s’ha explicat en format vídeo.  
  
&lt;blip id="AYG15XAC"/&gt;  
+
&lt;blip aneu="AYG15XAC"/&gt;  
  
=== Gestor de paquetes Synaptic  ===
+
Gestor de paquets Synaptic  ===
  
[[Imagen:(Menu) Gestor de paquetes Synaptic.png|thumb]]  
+
[[Imatge:(Menú) Gestor de paquets Synaptic.png|thumb]]  
  
'''Synaptic''' es un avanzado sistema para instalar o eliminar aplicaciones de tu sistema. El entorno es gráfico, como en El centro de software de Ubuntu, pero mucho más potente. Con Synaptic tienes el control completo de los paquetes (aplicaciones) instalados en tu sistema.  
+
'''Synaptic''' és un avançat sistema per a instal·lar o eliminar aplicacions del teu sistema. L’entorn és gràfic, com en El centre de programari d’Ubuntu, però molt més potent. Amb Synaptic tens el control complet dels paquets (aplicacions) instal·lats en el teu sistema.  
  
Para ejecutar Synaptic elige '''Sistema -&gt; Administración -&gt; Gestor de paquetes Synaptic'''. Este gestor de paquetes nos permitirá instalar, reinstalar y eliminar paquetes de una forma gráfica muy sencilla.  
+
Per a executar Synaptic tria '''Sistema -&gt; Administració -&gt; Gestor de paquets Synaptic'''. Este gestor de paquets ens permetrà instal·lar, reinstal·lar i eliminar paquets d’una forma gràfica molt senzilla.  
  
[[Imagen:Synaptic.jpg|400px|left|]]  
+
[[Imatge:Synaptic.jpg|400px|left|]]  
  
La pantalla de Synaptic está dividida en 4 secciones.  
+
La pantalla de Synaptic està dividida en 4 seccions.  
  
Las dos más importantes son la lista de categorías '''(1)''' en el lado izquierdo y la de los paquetes '''(3)''' en el lado derecho.  
+
Les dos més importants són la llista de categories '''(1)''' en el costat esquerre i la dels paquets '''(3)''' en el costat dret.  
  
Al seleccionar un paquete de la lista se mostrará una descripción del mismo '''(4)'''.  
+
Al seleccionar un paquet de la llista es mostrarà una descripció del mateix '''(4)'''.  
  
 
<br>  
 
<br>  
  
[[Imagen:Synaptic marcar para instalar.jpg|400px|left|]]  
+
[[Imatge:Synaptic marcar per a instalar.jpg|400px|left|]]  
  
Para instalar un paquete puedes seleccionar una categoría, pulsar con el botón derecho en el paquete deseado y seleccionar “'''marcar para instalar'''” o hacer ''doble-click'' en el nombre del paquete.  
+
Per a instal·lar un paquet pots seleccionar una categoria, polsar amb el botó dret en el paquet desitjat i seleccionar “'''marcar per a instal·lar'''” o fer ''doble-clic'' en el nom del paquet.  
  
Marca de esta forma todos los paquetes que desees instalar en el sistema y pulsa Aplicar para proceder a su instalación. Synaptic descargará ahora los paquetes necesarios desde los repositorios en internet o desde el CD de instalación.  
+
Marca d’esta manera tots els paquets que desitges instal·lar en el sistema i polsa Aplicar per a procedir a la seua instal·lació. Synaptic descarregarà ara els paquets necessaris des dels reposadors en internet o des del CD d’instal·lació.  
  
También puedes usar el botón Buscar para encontrar los paquetes que desees instalar.  
+
També pots usar el botó Buscar per a trobar els paquets que desitges instal·lar.  
  
 
<br>  
 
<br>  
  
[[Imagen:buscar synaptic.jpg|400px|right|]]  
+
[[Imatge:buscar synaptic.jpg|400px|right|]]  
  
Pulsando en el botón de buscar, podremos realizar búsquedas de programas mediante su nombre o descripción. Una vez localizado el programa que deseamos instalar hacemos doble clic sobre él para instalarlo. Si queremos eliminar un programa bastará con pulsar con el botón derecho encima de éste y seleccionar eliminar o eliminar por completo.  
+
Polsant en el botó de buscar, podrem realitzar busques de programes per mitjà del seu nom o descripció. Una vegada localitzat el programa que desitgem instal·lar fem doble clic sobre ell per a instal·lar-ho. Si volem eliminar un programa bastarà de polsar amb el botó dret damunt d’este i seleccionar eliminar o eliminar per complet.  
  
Para que se apliquen los cambios es necesario pulsar en el botón de Aplicar.  
+
Perquè s’apliquen els canvis és necessari polsar en el botó d’Aplicar.  
  
El sistema de instalación de software en Ubuntu es muy potente y versátil. Dentro de los repositorios las aplicaciones están organizadas en "paquetes". Cada paquete tiene otros de los que depende para su correcto funcionamiento. Synaptic se encarga de resolver estas dependencias e instalar los paquetes necesarios por ti. Pero no sólo eso. En los paquetes de aplicaciones también se indican otros paquetes que aunque no son necesarios para que funcione la aplicación que queremos instalar si son de utilidad. Estos son los "'''''paquetes recomendados'''''".  
+
El sistema d’instal·lació de programari en Ubuntu és molt potent i versàtil. Dins dels reposadors les aplicacions estan organitzades en "paquets". Cada paquet té altres de què depén per al seu funcionament correcte. Synaptic s’encarrega de resoldre estes dependències i instal·lar els paquets necessaris per tu. Però no sols això. En els paquets d’aplicacions també s’indiquen altres paquets que encara que no són necessaris perquè funcione l’aplicació que volem instal·lar si són d’utilitat. Estos són els "'''''paquets recomanats'''''".  
  
Podemos configurar Synaptic para que considere esos paquetes "'''recomendados'''" como si fuesen dependencias y así los instalará también automáticamente.  
+
Podem configurar Synaptic perquè considere eixos paquets "'''recomanats'''" com si anessen dependències i així els instal·larà també automàticament.  
  
Arranca Synaptic y ve a '''Configuración -&gt; Preferencias''', en la Pestaña ''General'' marca la casilla "Considerar los paquetes recomendados como si fuesen dependencias".  
+
Arranca Synaptic i veu a '''Configuració -&gt; Preferències''', en la Pestanya ''General'' marca la casella "Considerar els paquets recomanats com si anessen dependències".  
  
[[Imagen:Captura.Synaptic.recomendados.jpg|400px|]]  
+
[[Imatge:Captura.Synaptic.recomendados.jpg|400px|]]  
  
 
<br>  
 
<br>  
  
Aquí puedes ver lo explicado en formato vídeo. Si deseas verlo en HD pulsa [http://www.vimeo.com/431012 aquí].  
+
Ací pots veure allò que s’ha explicat en format vídeo. Si desitges veure-ho en HD polsa [http://www.vimeo.com/431012 ací].  
  
 
&lt;vimeo clip="431012"/&gt;  
 
&lt;vimeo clip="431012"/&gt;  
Línia 124: Línia 124:
 
<br>  
 
<br>  
  
=== Administrador experto Adept  ===
+
Administrador expert Adept  ===
  
Los usuarios de Kubuntu disponen del equivalente de Synaptic, llamado '''administrador experto Adpet'''. Se puede encontrar en el menú '''KDE -&gt; Sistema -&gt; Administrador experto'''. El funcionamiento es muy similar al de Synaptic.  
+
Els usuaris de Kubuntu disposen de l’equivalent de Synaptic, cridat '''administrador expert Adpet'''. Es pot trobar en el menú '''KDE -&gt; Sistema -&gt; Administrador expert'''. El funcionament és molt semblant al de Synaptic.  
  
[[Imagen:Adept.png|left|350px|Administrador experto]]  
+
[[Imatge:Adept.png|left|350px|Administrador expert]]  
  
Mediante el cuadro de búsqueda se puede buscar paquetes tanto por nombre como por la descripción de este. Haciendo doble click sobre un elemento del resultado de la lista queda marcado para instalar.  
+
Per mitjà del quadro de busca es pot buscar paquets tant per nom com per la descripció d’este. Fent doble clic sobre un element del resultat de la llista queda marcat per a instal·lar.  
  
Se pueden ver las dependencias de un paquete mirando sus propiedades ("detalles"). <br>  
+
Es poden veure les dependències d’un paquet mirant les seues propietats ("detalls"). <br>  
  
Los repositorios en adept los podemos manejar haciendo click en el menú adept y luego en administrar repositorios
+
Els reposadors en adept els podem manejar fent clic en el menú adept i després a administrar reposadors
  
'''Software Kubuntu'''&nbsp;: aquí están (main, universe, restricted, multiverse) y una más donde están los códigos fuente, además de un menú desplegable para elegir de dónde o desde qué servidor descargaremos.  
+
'''Software Kubuntu'''&nbsp;: ací estan (maet, universe, restricted, multiverse) i una més on estan els codis font, a més d’un menú desplegable per a triar d’on o des de quin servidor descarregarem.  
  
'''Third-Party Software''': Aquí podemos incluir repositorios adicionales de terceros o un cdrom.  
+
'''Third-Party Programari''': Ací podem incloure reposadors addicionals de tercers o un cdrom.  
  
'''Updates''': Actualizaciones de Kubuntu, podemos seleccionar las actualizaciones que adept revisara además configuramos las actualizaciones automáticas, podemos elegir entre instalarlas sin que nos notifique, descargarlas en silencio o solo notificar que hay actualizaciones.  
+
'''Updates''': Actualitzacions de Kubuntu, podem seleccionar les actualitzacions que adept revisara a més configurem les actualitzacions automàtiques, podem triar entre instal·lar-les sense que ens notifique, descarregar-les en silenci o només notificar que hi ha actualitzacions.  
  
'''Authentication''': Aquí están las claves de las firmas para los archivos que descargamos de los repositorios, además si encontramos un repositorio de un tercero que nos interese y maneja firmas podemos incluirla bajando el archivo de firma del sitio web o ftp a un directorio cualquiera y la importamos o incluimos dándole click al botón “Import Key File...”  
+
'''Authentication''': Ací estan les claus de les firmes per als arxius que descarreguem dels reposadors, a més si trobem un reposador d’un tercer que ens interesse i maneja firmes podem incloure-la abaixant l’arxiu de firma del lloc web o ftp a un directori qualsevol i la importem o incloem donant-li clic al botó “Import Key File...”  
  
Después de añadir o remover repositorios para que el sistemas tome los cambios tenemos que hacer click en el botón comprobar actualizaciones.  
+
Després d’afegir o remoure reposadors perquè el sistemes prenga els canvis hem de fer clic en el botó comprovar actualitzacions.  
  
=== aptitude y apt-get  ===
+
aptitude i apt-get  ===
  
Aunque podemos instalar programas de forma gráfica como hemos visto en los puntos anteriores, siempre podemos recurrir a la [[Terminal]] para instalar cualquier programa.  
+
Encara que podem instal·lar programes de forma gràfica com hem vist en els punts anteriors, sempre podem recórrer a la [[Terminal]] per a instal·lar qualsevol programa.  
  
A muchos usuarios nóveles esta opción les puede parecer un poco más complicada y algo críptica. Nada más lejos de la realidad; cuando uno se acostumbra es mucho más cómodo, fácil y rápido.  
+
A molts usuaris -los esta opció els pot paréixer un poc més complicada i quelcom críptica. Res més lluny de la realitat; quan un s’acostuma és molt més còmode, fàcil i ràpid.  
  
Existen dos formas de instalar programas en modo texto: con '''aptitude''' y con '''apt-get'''.  
+
Hi ha dos formes d’instal·lar programes en mode text: amb '''aptitude''' i amb '''apt-get'''.  
  
Ambos programas son muy similares, salvo en un detalle: aptitude recuerda las dependencias que se han aplicado en la instalación de un paquete. Esto significa que si se instala o actualiza una aplicación con aptitude y luego se quiere desinstalar, aptitude borrará el programa junto con todas sus dependencias (excepto si son usadas por otros paquetes). Si se instala con apt-get o con entorno gráfico Synaptic, la desinstalación borrará sólo el paquete especificado, pero no las dependencias.  
+
Ambdós programes són molt semblants, excepte en un detall: aptitude recorda les dependències que s’han aplicat en la instal·lació d’un paquet. Açò significa que si s’instal·la o actualitza una aplicació amb aptitude i després es vol desinstal·lar, aptitude esborrarà el programa junt amb totes les seues dependències (excepte si són usades per altres paquets). Si s’instal·la amb apt-get o amb entorn gràfic Synaptic, la desinstal·lació esborrarà només el paquet especificat, però no les dependències.  
  
==== Uso ====
+
Ús ====
  
Abrimos una [[Terminal]] vía '''Aplicaciones -&gt; Accesorios -&gt; Terminal'''.  
+
Obrim una [[Terminal]] via '''Aplicacions -&gt; Accessoris -&gt; Terminal'''.  
  
*Instalar paquetes:
+
*Instalar paquets:
  
$ sudo aptitude install &lt;paquetes&gt;
+
sue aptitude install &lt;paquetes&gt;
  
*Desinstalar paquetes:
+
*Desinstalar paquets:
  
$ sudo aptitude remove &lt;paquetes&gt;
+
sue aptitude remove &lt;paquetes&gt;
  
*Desinstalar paquetes (incluyendo archivos de configuración):
+
*Desinstalar paquets (incloent arxius de configuració):
  
$ sudo aptitude purge &lt;paquetes&gt;
+
sue aptitude purge &lt;paquetes&gt;
  
*Actualizar la lista de paquetes disponibles:
+
*Actualizar la llista de paquets disponibles:
  
$ sudo aptitude update
+
sue aptitude update
  
*Actualizar el sistema con las actualizaciones de paquetes disponibles:
+
*Actualizar el sistema amb les actualitzacions de paquets disponibles:
  
$ sudo aptitude upgrade
+
sue aptitude upgrade
  
*Obtener una lista de opciones del comando:
+
*Obtener una llista d’opcions del comando:
  
$ sudo aptitude help
+
sue aptitude help
  
{{Consejo|Para instalar paquetes desde la línea de comandos también podemos usar apt-get, aunque es preferible el uso de aptitude por el manejo de dependencias.}}  
+
{{Consell|Per a instal·lar paquets des de la línia de comandos també podem usar apt-get, encara que és preferible l’ús d’aptitude pel maneig de dependències.}}  
  
 
<br>  
 
<br>  
  
Aquí puedes ver lo explicado en formato vídeo. Si deseas verlo en HD pulsa [http://www.vimeo.com/458359 aquí].  
+
Ací pots veure allò que s’ha explicat en format vídeo. Si desitges veure-ho en HD polsa [http://www.vimeo.com/458359 ací].  
  
 
&lt;vimeo clip="458359"/&gt;  
 
&lt;vimeo clip="458359"/&gt;  
Línia 194: Línia 194:
 
<br>  
 
<br>  
  
==== Instalar paquetes sin internet  ====
+
Instal·lar paquets sense internet  ====
  
En caso de que se quiera instalar algún programa en un ordenador sin Internet, es necesario descargar los paquetes en cuestión desde un ordenador que sí disponga de una conexión, mediante el siguiente comando:  
+
En el cas que es vullga instal·lar algun programa en un ordinador sense Internet, és necessari descarregar els paquets en qüestió des d’un ordinador que sí que dispose d’una connexió, per mitjà del comando següent:  
 
<pre>$ aptitude download &lt;paquete&gt;
 
<pre>$ aptitude download &lt;paquete&gt;
</pre>  
+
</pre> D’estamanera es descarregarà el paquet dins del directori on ens trobem ( potser en la carpeta de l’usuari l’escriptori, etc ) calmencionar, que si descarreguem el paquet dins del directori personal no cal executar el comando amb permisos de root ja ''que'', tenim permís d’escriptura dins del dit directori.  
De esta manera se descargará el paquete dentro del directorio donde nos encontremos (puede ser en la carpeta del usuario, el escritorio, etc), cabe mencionar que si descargamos el paquete dentro del directorio personal no es necesario ejecutar el comando con permisos de ''root'', ya que tenemos permiso de escritura dentro de dicho directorio.  
 
  
Una vez descargado el paquete se procede a instalar:  
+
Una vegada descarregat el paquet es procedix a instal·lar:  
<pre>$ sudo dpkg -i nombre_paquete
+
<pre>$ sue dpkg -i nom_paquet
 
</pre>  
 
</pre>  
O bien haciendo doble clic sobre él en la interfaz gráfica.
+
O bé fent doble clic sobre ell en la interfície gràfica.  
 
 
Hay que tener en cuenta que si hay dependencias, hay que instalar estas primero. Para solucionar y prevenir los posibles problemas de dependencias podemos ir al Synaptic del equipo con internet, buscamos el paquete que queremos, hacemos clic derecho sobre el paquete en cuestión, entramos en '''Propiedades''' y seleccionamos la pestaña de '''Dependencias'''. Ahí vemos los paquetes que necesitamos para instalar debidamente el paquete en el equipo sin internet.
 
 
 
Opcionalmente también podemos descargar los discos de debian que contienen muchos programas y paquetes .deb lo que los hace compatible con Ubuntu, solo entramos a orígenes del software y damos clic en añadir cd-rom.  
 
  
== Mediante archivos  ==
+
Cal tindre en compte que si hi ha dependències, cal instal·lar estes primer. Per a solucionar i previndre els possibles problemes de dependències podem anar al Synaptic de l’equip amb internet, busquem el paquet que volem, fem clic dret sobre el paquet en qüestió, entrem en '''Propietats''' i seleccionem la pestanya de '''Dependències'''. Ací veiem els paquets que necessitem per a instal·lar degudament el paquet en l’equip sense internet.
  
=== Paquetes Deb  ===
+
Opcionalment també podem descarregar els discos de devien que contenen molts programes i paquets .deb el que els fa compatible amb Ubuntu, només entrem a orígens del programari i donem clic a afegir cd-rom.
  
Otra forma de instalar aplicaciones en el sistema es por medio de los paquetes ya preparados para ser instalados y con extensión ''.deb''.
+
Per mitjà d’arxius  ==
  
Para instalar estos paquetes sólo tienes que hacer ''doble click'' sobre el fichero en el navegador Nautilus y automáticamente se lanzará la aplicación '''gdebi''', que se ocupará de instalar el paquete y buscar las dependencias de otros paquetes que pudiera necesitar para su correcta instalación.
+
Paquets Deb  ===
  
Si lo preferimos, también se pueden instalar mediante la línea de comandos, mediante el comando '''dpkg''':
+
Una altra forma d’instal·lar aplicacions en el sistema és per mitjà dels paquets ja preparats per a ser instal·lats i amb extensió ''.deb''.
  
$ sudo dpkg -i &lt;paquete&gt;.deb
+
Per a instal·lar estos paquets només has de fer ''doble clic'' sobre el fitxer en el navegador Nautilus i automàticament es llançarà l’aplicació '''gdebi''', que s’ocuparà d’instal·lar el paquet i buscar les dependències d’altres paquets que poguera necessitar per a la seua correcta instal·lació.  
  
En este caso también habrá que instalar manualmente las posibles dependencias del paquete.
+
Si ho preferim, també es poden instal·lar per mitjà de la línia de comandos, per mitjà del comando '''dpkg''':
  
El mismo comando también se puede usar para desinstalar el paquete:
+
sue dpkg -i &lt;paquete&gt;.deb
  
$ sudo dpkg -r &lt;paquete&gt;
+
En este cas també caldrà instal·lar manualment les possibles dependències del paquet.
  
==== Convertir paquetes RPM a Deb  ====
+
El mateix comando també es pot usar per a desinstal·lar el paquet:
  
Algunas distribuciones de GNU/Linux, como por ejemplo Red Hat, SUSE y Mandriva, usan paquetes .rpm, organizados de manera diferente a los paquetes .deb de Debian y Ubuntu.
+
sue dpkg -r &lt;paquete&gt;
  
Para instalar estos paquetes es preciso convertirlos antes al formato .deb. Para ello se usa la aplicación '''alien''', la cual se puede instalar mediante uno de los métodos explicados en este artículo. La aplicación '''alien''' se utiliza de la siguiente manera:
+
Convertir paquets RPM a Deb  ====
  
Abrimos una [[Terminal]] ('''Aplicaciones → Accesorios → Terminal''') y ejecutamos la siguiente instrucción:
+
Algunes distribucions de GNU/Linux, com per exemple Xarxa Hat, SUSE i Mandriva, usen paquets .rpm, organitzats de manera diferent dels paquets .deb de Devien i Ubuntu.
  
$ sudo alien &lt;paquete&gt;.rpm
+
Per a instal·lar estos paquets és necessari convertir-los abans al format .deb. Per a això s’usa l’aplicació '''alien''', la qual es pot instal·lar per mitjà d’un dels mètodes explicats en este article. L’aplicació '''alien''' s’utilitza de la manera següent:
  
De esta forma el programa crea un archivo con el nombre del paquete, pero con extensión .deb, que se podrá instalar siguiendo la explicación [[#Paquetes_Deb|Paquetes Deb]].
+
Obrim una [[Terminal]] ('''Aplicacions → Accessoris → Terminal''') i executem la instrucció següent:
  
=== Paquetes ''Autopackage'' (de extensión .package)  ===
+
sue alien &lt;paquete&gt;.rpm
  
El proyecto [http://autopackage.org '''Autopackage'''] nace con la idea de facilitar la instalación de aplicaciones en Linux independientemente de la distribución y escritorio que usen. Por ello muchos proyectos lo utilizan, como por ejemplo [[Inkscape]].  
+
D’esta manera el programa crega un arxiu amb el nom del paquet, però amb extensió .deb, que es podrà instal·lar seguint l’explicació [[#Paquets_Deb|Paquets Deb]].  
  
Instalar por primera vez un archivo de extensión .package es muy sencillo. Basta con seguir las siguientes indicaciones (en la pagina del proyecto también [http://autopackage.org/docs/howto-install/ se indica cómo]).  
+
Paquets ''Autopackage'' d’extensió.  
 +
package)  ===
 +
Elprojecte [ http:autopackage.org//Autopackage '''naix'''] amb la idea de facilitar la instal·lació d’aplicacions en Linux independentment de la distribució i escriptori que usen. Per això molts projectes ho utilitzen, com per exemple [[Inkscape]].  
  
Una vez descargado el archivo, debemos darle [[Sistema de ficheros#Los_permisos|permisos de ejecución]], hacer doble clic sobre el archivo y en el aviso en el que pregunta ''¿Quiere ejecutar __ o ver su contenido?'' debemos hacer clic en '''Ejecutar'''. Una vez hecho esto, empezará el instalador del programa '''Autopackage''' y del contenido del paquete.  
+
Instal·lar per primera vegada un arxiu d’extensió .package es molt senzill. N’hi ha prou amb seguir les següents indicacions (en la pagina del projecte també [http://autopackage.org/docs/howto-install/ s’indica com]).  
  
Al instalarse el programa '''Autopackage''', el próximo archivo de este tipo que desees instalar bastará con hacer doble clic sobre él sin necesitar hacer nada de lo escrito anteriormente.  
+
Una vegada descarregat l’arxiu, hem de donar-li [[Sistema de fitxers#Els_permisos|permisos d’execució]], fer doble clic sobre l’arxiu i en l’avís en què pregunta ''Vol executar __ o veure el seu contingut?'' hem de fer clic a '''Executar'''. Una vegada fet açò, començarà l’instal·lador del programa '''Autopackage''' i del contingut del paquet.
 +
A l’instal·lar-seel programa Autopackage '''el''', pròxim arxiu d’este tipus que desitges instal·lar bastarà de fer doble clic sobre ell sense necessitar fer res del que escriu anteriorment.  
  
=== Archivos binarios ===
+
Arxius binaris ===
  
Los archivos con extensión .bin son archivos binarios. No contienen un conjunto de programas o librerías como los paquetes, sino que son el programa en sí mismo. Normalmente se suelen distribuir bajo este sistema programas comerciales, que pueden ser o no gratuitos, pero que normalmente no son libres.  
+
Els arxius amb extensió .bin són arxius binaris. No contenen un conjunt de programes o llibreries com els paquets, sinó que són el programa en si mateix. Normalment se solen distribuir davall este sistema programes comercials, que poden ser o no gratuïts, però que normalment no són lliures.  
  
Cuando descargamos un archivo de este tipo y lo guardamos en el sistema, no tendrá permiso para ejecutarse.  
+
Quan descarreguem un arxiu d’este tipus i ho guardem en el sistema, no tindrà permís per a executar-se.  
  
Lo primero que debemos hacer, por consiguiente, es dar a ese fichero el permiso para ejecutarse. Desplegamos el menú contextual del archivo y elegimos la opción ''Propiedades''. Seleccionamos la pestaña ''Permisos'' y veremos que el archivo tiene permisos de lectura y escritura para el propietario pero no para ejecución. Activamos la casilla para dar permisos de ejecución y cerramos la ventana.  
+
La primera cosa que hem de fer, per consegüent, és donar a eixe fitxer el permís per a executar-se. Despleguem el menú contextual de l’arxiu i triem l’opció ''Propietats''. Seleccionem la pestanya ''Permisos'' i veurem que l’arxiu té permisos de lectura i escriptura per al propietari però no per a execució. Activem la casella per a donar permisos d’execució i tanquem la finestra.  
 
<center>
 
<center>
[[Imagen:Captura.Propiedades de archivos.jpg|200px]] [[Imagen:Captura.Propiedades de archivos.permisos.png|200px]] [[Imagen:Captura.Propiedades de archivos.permisos2.png|200px]]  
+
[[Imatge:Captura.Propiedades d’archivos.jpg|200px]] [[Imatge:Captura.Propiedades d’archivos.permisos.png|200px]] [[Imatge:Captura.Propiedades d’archivos.permisos2.png|200px]]  
 
</center>  
 
</center>  
Ahora que ya hemos dado permiso al fichero para poder ejecutarlo haz ''doble clic''. Al hacerlo te aparecerá una ventana dándote varias opciones. Elije '''ejecutar'''.  
+
Ara que ja hem donat permís al fitxer per a poder executar-ho fes ''doble clic''. Al fer-ho t’apareixerà una finestra donant-te diverses opcions. Elije '''executar'''.  
 
 
[[Imagen:Captura.Ejecucion de ficheros.png|400px|center]]
 
  
Para realizar esto mismo desde una [[Terminal]]:
+
[[Imatge:Captura.Ejecucion de ficheros.png|400px|center]]  
  
*Damos permisos de ejecución al archivo:
+
Per a realitzar açò mateix des d’una [[Terminal]]:  
  
$ sudo chmod +x &lt;nombre_binario&gt;.bin
+
*Damos permisos d’execució a l’arxiu:
  
*Instalamos el archivo binario:
+
sue chmod +x &lt;nombre_binari&gt;.bin
  
$ sudo ./&lt;nombre_binario&gt;.bin
+
*Instalamos l’arxiu binari:
  
=== Archivos Run  ===
+
sue ./&lt;nombre_binari&gt;.bin
  
Los archivos '''.run''' son asistentes, normalmente gráficos, que ayudan a la instalación. Para ejecutarlos basta con introducir en la [[Terminal]]:
+
Arxius Run  ===
  
$ sh ./&lt;archivo&gt;.run
+
Els arxius '''.run''' són assistents, normalment gràfics, que ajuden a la instal·lació. Per a executar-los n’hi ha prou amb introduir en la [[Terminal]]:
  
Normalmente, en el caso de que necesite permisos de superusuario (también llamado administrador o ''root'') pedirá la contraseña; de no ser así basta con agregar la orden ''sudo'' antes del comando, con lo cual quedaría así:
+
sh ./&lt;archivo&gt;.run
  
$ sudo sh ./&lt;archivo&gt;.run
+
Normalment, en el cas que necessite permisos de superusuari (també cridat administrador o ''root'') demanarà la contrasenya; si no és així n’hi ha prou amb agregar l’orde ''sue'' abans del comando, amb la qual cosa quedaria així:
  
== Compilar aplicaciones a partir del código fuente  ==
+
sue sh ./&lt;archivo&gt;.run
  
A veces se encuentran aplicaciones que no proporcionan paquetes de instalación, y hay que compilar a partir del código fuente. Para ello, lo primero que debemos hacer en Ubuntu es instalar un meta-paquete llamado '''build-essential''', usando uno de los métodos explicados en este artículo.
+
Compilar aplicacions a partir del codi font  ==
  
En general, los pasos a seguir para compilar una aplicación son los siguientes:
+
A vegades es troben aplicacions que no proporcionen paquets d’instal·lació, i cal compilar a partir del codi font. Per a això, la primera cosa que hem de fer en Ubuntu és instal·lar un meta-paquet cridat '''build-essential''', usant un dels mètodes explicats en este article.
  
#Descargar el código fuente.
+
En general, els passos que s’ha de seguir per a compilar una aplicació són els següents:
#Descomprimir el código, generalmente está empaquetado con tar comprimido bajo gzip (*.tar.gz) o bzip2 (*.tar.bz2).
 
#Entrar en la carpeta creada al descomprimir el código.
 
#Ejecutar el script '''configure''' (sirve para comprobar las características del sistema que afectan a la compilación, configurando la compilación según estos valores, y crear el archivo '''makefile''').
 
#Ejecutar el comando '''make''', encargado de la compilación.
 
#Ejecutar el comando '''sudo make install''', que instala la aplicación en el sistema, o mejor aún, instalar el paquete '''checkinstall''', y ejecutar '''sudo checkinstall'''. Esta aplicación crea un paquete .deb de forma que no haya que compilarlo la próxima vez, aunque no incluye la lista de dependencias.
 
  
El uso de '''checkinstall''' tiene también la ventaja de que el sistema tendrá constancia de los programas instalados de esa forma, facilitando también su desinstalación.  
+
#Descargar el codi font.
 +
#Descomprimir el codi, generalment està empaquetatge amb tar comprimit davall gzip (*.tar.gz) o bzip2 (*.tar.bz2).
 +
#Entrar en la carpeta creada al descomprimir el codi.
 +
#Ejecutar el script '''configure''' (servix per a comprovar les característiques del sistema que afecten la compilació, configurant la compilació segons estos valors, i crear l’arxiu '''makefile''').
 +
#Ejecutar el comando '''make''', encarregat de la compilació.
 +
#Ejecutar el comando '''sue make install''', que instal·la l’aplicació en el sistema, o millor encara, instal·lar el paquet '''checkinstall''', i executar '''sue checkinstall'''. Esta aplicació crega un paquet .deb de manera que no haja que compilar-ho la pròxima vegada, encara que no inclou la llista de dependències.
 +
L’úsde checkinstall '''té''' també l’avantatge que el sistema tindrà constància dels programes instal·lats d’eixa forma, facilitant també el seu desinstal·lació.  
  
He aquí un ejemplo completo de ejecución de este procedimiento:  
+
Heus ací un exemple complet d’execució d’este procediment:  
  
$ sudo aptitude install libpanelapplet
+
sue aptitude install libpanelapplet
$ tar xvzf sensors-applet-0.5.1.tar.gz
+
tar xvzf sensors-applet-0.5.1.tar.gz
$ cd sensors-applet-0.5.1
+
cd sensors-applet-0.5.1
 
  $ ./configure --prefix=/usr
 
  $ ./configure --prefix=/usr
$ make
+
make
$ sudo checkinstall
+
sue checkinstall
  
'''FUENTE:''' [http://mundogeek.net/wiki/doku.php?id=configuracion_de_ubuntu http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=A%C3%B1adir_aplicaciones]  
+
'''FUENTE:''' [http://mundogeek.net/wiki/doku.php?id=configuracion_d’ubuntu http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=A%C3%B1adir_aplicacions]  
  
== Ver también ==
+
Veure també ==
  
*[[Activar universe y multiverse]]  
+
*[[Activar universe i multiverse]]  
 
*[[GetDeb]]  
 
*[[GetDeb]]  
*[[Sistema de ficheros]]  
+
*[[Sistema de fitxers]]  
 
*[[Synaptic]]  
 
*[[Synaptic]]  
 
*[[Adept]]  
 
*[[Adept]]  
Línia 320: Línia 317:
 
*[[APTonCD]]
 
*[[APTonCD]]
  
== Enlaces externos ==
+
Enllaços externs ==
  
 
*[http://aptoncd.sourceforge.net/ APTonCD, The Ubuntu "CD/DVD 2" Creator] {{en}}  
 
*[http://aptoncd.sourceforge.net/ APTonCD, The Ubuntu "CD/DVD 2" Creator] {{en}}  
*[http://www.getdeb.net/ Portal de descargas de software en paquetes .deb para Ubuntu] {{es}}  
+
*[http://www.getdeb.net/ Portal de descàrregues de programari en paquets .deb per a Ubuntu] {{és}}  
*[http://www.fentlinux.com/web/?q=node/262 Recetario APT] {{es}}  
+
*[http://www.fentlinux.com/web/?q=node/262 Receptari APT] {{és}}  
*[http://www.fentlinux.com/web/?q=node/725 APT: arma mortal de Debian] {{es}}  
+
*[http://www.fentlinux.com/web/?q=node/725 APT: arma mortal de Devien] {{és}}  
*[http://fresno.cnice.mecd.es/avaler3/?id=como-instalar-de-todo-en-ubuntu Como instalar todo en Ubuntu] {{es}}  
+
*[http://fresno.cnice.mecd.es/avaler3/?id=com Com instal·lar tot en Ubuntu] {{és}}  
*[http://hereveri.cl/cdextra Crear CD/DVD personalizado o repositorios locales (scripts)] {{es}}[[Categoría:Video tutoriales]] El centro de software de Ubuntu
+
*[http://hereveri.cl/cdextra Crear CD/DVD personalitzat o reposadors locals (scripts)] {{és}}[[Categoria:Video tutorials]] El centre de programari d’Ubuntu
  
 
[[Category:Primeros_pasos]]
 
[[Category:Primeros_pasos]]

Revisió del 20:07, 23 oct 2010

I. Introducció

Aquesta secció tracta sobre com s’instal·la programari en Linux, dirigit sobretot a nouvinguts des de Windows. Està orientat a ubuntu, però els fonaments són els mateixos per a qualsevol altra distribució moderna d'"Escriptori". 


Bàsicament, hi ha dos formes d’instal·lar un programa:


1. Per mitjà d’un instal·lador executable
2. Compilant el codi font abans d’instal·lar



La primera forma és com el clàssic "setup.exe" de Windows: Un instal·lador binari. No obstant això, una distribució moderna ho posa molt més fàcil que Windows, com veurem.


La segona és un poc més complicada. Normalment no és difícil però sol portar una estona. És qüestió d’agafar-li el truc. Però no vos espanteu, cada vegada és menys necessari i/o més fàcil, perquè a l’augmentar el nombre d’usuaris augmenta el nombre d’empaquetadors-distribuïdors, informadors de fallades, professors i ajudants, traductors, inclús programadors aficionats. En general, açò redunda en benefici de l’usuari final que cada vegada està més prop de les versions "acabades d’enfornar", alhora que estes són cada vegada millors.

Llavors, quin és la millor forma d’instal·lar?


Depén...Aquí hem de mantindre un equilibri i pensar un poc abans d’actuar sobre què és el millor en cada cas. Jo diria que hi ha 4 factors, la seguretat que el programa serà estable en el nostre sistema, la facilitat d’instal·lació, la funcionalitat que esperem i la paciència que tinguem. Resumint i en primera aproximació:

  • El més segur i molt fàcil, perdent potser alguna funcionalitat d’un programa concret, però esperant que millorarà amb el temps --> Repos oficials.
  • Menys segur i prou fàcil, a la cerca de versions més recents o d’un programa que no està en els repos oficials--> Repos no oficials o paquets solts des d’internet (si és possible des de la pàgina oficial dels projectes, si es faciliten).
  • Molt segur i no fàcil, quan volem estar a l’última amb un programa concret que ens interessa especialment --> Compilar l’última versió estable d’un programa, després de descarregar el codi font des del seu lloc oficial.
  • Menys segur i no fàcil, quan volem tindre la versió de desenrotllament, per a avaluar-la i/o col·laborar amb el projecte --> Compilar les versions diàries el codi de les quals font baixem des del sistema de control de versions que utilitze el projecte.


On s’instal·len els programes?. Perquè no hi ha un directori cridat "Arxius de programa" ni res que se li parega.


Els programes s’instal·len... cada arxiu en el seu lloc. L’executable en el directori d’executables, les biblioteques en el directori de les biblioteques, les configuracions generals en el seu directori, les configuracions d’usuari, en el seu lloc, les icones en el seu lloc, la documentació en el seu lloc, etc. Perquè sí, un programa ben dissenyat repartirà arxius per tot el sistema.


Per què no tinc permisos per a fer el que jo vullga en el meu propi ordinador?


Els sistemes derivats d’UNIX, com GNU/Linux, estan dissenyats des de la seua base per a ser multiusuari. Hi ha un administrador i tants usuaris com este determine. En un ordinador personal, d’usuari únic, hi ha un administrador i un usuari. Els programes els hem de llançar "com a usuari". La gestió dels nostres arxius l’hem de fer també com a usuari. El que no podem fer com a usuari és, per exemple, instal·lar un arxiu executable en el sistema operatiu. Això només ho pot fer l’administrador. Si l’ordinador és teu, l’administrador eres tu, però no "tu usuari", sinó "tu administrador". Alguns nous usuaris pensen que açò és un destorb perquè implica introduir una contrasenya cada vegada que volem instal·lar quelcom. A mi em pareix molt més molest formatar, eliminar virus amb sospitosos antivirus de codi tancat, etc, només perquè a un "sistema operatiu" li dóna per executar un programa que fa coses roïnes sense que l’amo de l’ordinador ho haja instal·lat intencionadament.


A qui em puc queixar si instal·le’l un programa que no funciona?


Si és programari davall la GPL, no hi ha garantia. El programari s’oferix tal com és. Tens dret a estudiar el seu codi, a modificar-ho, a redistribuir-lo, a usar-ho en tants ordinadors com vullgues... però no hi ha garantia. No pots denunciar a ningú perquè no funcione. El programari lliure està basat en la confiança que les coses s’han fet el millor possible, i tot el món està invitat a participar en la seua millora i el seu desenrotllament.



En Ubuntu hi ha diversos modes d’afegir, eliminar o actualitzar aplicacions del sistema.

Tin en compte que no totes les aplicacions disponibles per a Ubuntu estan disponibles per defecte per a ser instal·lades. Serà necessari habilitar la possibilitat d’instal·lar certes aplicacions de forma manual.

Els principals modes d’instal·lar aplicacions són:

  • El centre de programari d’Ubuntu. Una senzilla aplicació amb què podràs afegir o llevar paquets del teu sistema d’una manera molt senzilla.
  • El programa Synaptic. Amb Synaptic podràs tindre més control sobre els programes que instal·les en el sistema. Així com un nombre més gran d’ells. NOTA: De moment, Synaptic utilitza apt-get.
  • El programa Adept. Adept és la versió de Synaptic per a KDE, inclosa en Kubuntu.
  • Els programes apt-get o aptitude. Estos són programes més avançats que s’executen en mode terminal. Són molt potents i et permeten també afegir i llevar aplicacions del sistema entre altres coses. (Aptitude és més complet que apt-get, recorda les llibreries descarregades i les desinstal·la si estan en desús). Per a veure l’ajuda de qualsevol programa que s’execute en mode terminal: (man nom_del_programa). Exemple: man aptitude
  • Paquets Deb. Els fitxers amb extensió .deb són paquets d’aplicacions ja preparats per a instal·lar-se d’una forma senzilla en el teu sistema Ubuntu.
  • Arxius binaris. Els arxius amb extensió .bin són els programes executables en Linux.
  • Arxius Run. Els arxius amb extensió .run solen ser els assistents per a la instal·lació en Linux.

Veurem ara cada un d’ells amb les seues particularitats.

Per mitjà de programes ==

Nota clasica.png Hem de tindre en compte que només es pot tindre actiu un programa al mateix temps. Per exemple, si tenim obert el programa Synaptic no podrem usar aptitude.


El centre de programari d’Ubuntu ===

El programa El centre de programari d’Ubuntu és la forma més senzilla en Ubuntu d’instal·lar o llevar programes. També és la més limitada.

Pots trobar el programa en Menú Aplicacions → Centre de programari d’Ubuntu

(1) Per a instal·lar aplicacions selecciona una de les categories que es mostren en la pantalla principal del programa. de l’esquerra. D’esta manera s’actualitzarà la finestra mostrant en ella els programes disponibles d’eixa categoria. Ara només has de buscar el programa que vols instal·lar i polsar dos vegades sobre ell. La finestra mostrarà una descripció del mateix i et donarà l’opció d’instal·lar-ho polsant el botó Instal·lar.

(2) Si no saps en que secció es troba el programa que estàs buscant. Introduïx el nom de l’aplicació que desitges instal·lar en la caixa de busca de la part superior dreta. A mesura que vages escrivint el nom del programa s’anirà reduint la llista de candidats possibles, fins que dónes amb el que caminaves buscant.

(3) Polsant en la part esquerra en "Programari Instal·lat" accediràs a una llista de tots els programes que tens instal·lats en el sistema. Si desitges desinstal·lar algun d’ells. Només polsa dos vegades sobre ell i d’actualitzarà la finestra mostrant-te la descripció del programa i donant-te l’opció de desinstal·lar-lo.

Ací pots veure allò que s’ha explicat en format vídeo.

<blip aneu="AYG15XAC"/>

Gestor de paquets Synaptic ===

Synaptic és un avançat sistema per a instal·lar o eliminar aplicacions del teu sistema. L’entorn és gràfic, com en El centre de programari d’Ubuntu, però molt més potent. Amb Synaptic tens el control complet dels paquets (aplicacions) instal·lats en el teu sistema.

Per a executar Synaptic tria Sistema -> Administració -> Gestor de paquets Synaptic. Este gestor de paquets ens permetrà instal·lar, reinstal·lar i eliminar paquets d’una forma gràfica molt senzilla.

La pantalla de Synaptic està dividida en 4 seccions.

Les dos més importants són la llista de categories (1) en el costat esquerre i la dels paquets (3) en el costat dret.

Al seleccionar un paquet de la llista es mostrarà una descripció del mateix (4).


Per a instal·lar un paquet pots seleccionar una categoria, polsar amb el botó dret en el paquet desitjat i seleccionar “marcar per a instal·lar” o fer doble-clic en el nom del paquet.

Marca d’esta manera tots els paquets que desitges instal·lar en el sistema i polsa Aplicar per a procedir a la seua instal·lació. Synaptic descarregarà ara els paquets necessaris des dels reposadors en internet o des del CD d’instal·lació.

També pots usar el botó Buscar per a trobar els paquets que desitges instal·lar.


Polsant en el botó de buscar, podrem realitzar busques de programes per mitjà del seu nom o descripció. Una vegada localitzat el programa que desitgem instal·lar fem doble clic sobre ell per a instal·lar-ho. Si volem eliminar un programa bastarà de polsar amb el botó dret damunt d’este i seleccionar eliminar o eliminar per complet.

Perquè s’apliquen els canvis és necessari polsar en el botó d’Aplicar.

El sistema d’instal·lació de programari en Ubuntu és molt potent i versàtil. Dins dels reposadors les aplicacions estan organitzades en "paquets". Cada paquet té altres de què depén per al seu funcionament correcte. Synaptic s’encarrega de resoldre estes dependències i instal·lar els paquets necessaris per tu. Però no sols això. En els paquets d’aplicacions també s’indiquen altres paquets que encara que no són necessaris perquè funcione l’aplicació que volem instal·lar si són d’utilitat. Estos són els "paquets recomanats".

Podem configurar Synaptic perquè considere eixos paquets "recomanats" com si anessen dependències i així els instal·larà també automàticament.

Arranca Synaptic i veu a Configuració -> Preferències, en la Pestanya General marca la casella "Considerar els paquets recomanats com si anessen dependències".

Fitxer:Captura.Synaptic.recomendados.jpg


Ací pots veure allò que s’ha explicat en format vídeo. Si desitges veure-ho en HD polsa ací.

<vimeo clip="431012"/>


Administrador expert Adept ===

Els usuaris de Kubuntu disposen de l’equivalent de Synaptic, cridat administrador expert Adpet. Es pot trobar en el menú KDE -> Sistema -> Administrador expert. El funcionament és molt semblant al de Synaptic.

Per mitjà del quadro de busca es pot buscar paquets tant per nom com per la descripció d’este. Fent doble clic sobre un element del resultat de la llista queda marcat per a instal·lar.

Es poden veure les dependències d’un paquet mirant les seues propietats ("detalls").

Els reposadors en adept els podem manejar fent clic en el menú adept i després a administrar reposadors

Software Kubuntu : ací estan (maet, universe, restricted, multiverse) i una més on estan els codis font, a més d’un menú desplegable per a triar d’on o des de quin servidor descarregarem.

Third-Party Programari: Ací podem incloure reposadors addicionals de tercers o un cdrom.

Updates: Actualitzacions de Kubuntu, podem seleccionar les actualitzacions que adept revisara a més configurem les actualitzacions automàtiques, podem triar entre instal·lar-les sense que ens notifique, descarregar-les en silenci o només notificar que hi ha actualitzacions.

Authentication: Ací estan les claus de les firmes per als arxius que descarreguem dels reposadors, a més si trobem un reposador d’un tercer que ens interesse i maneja firmes podem incloure-la abaixant l’arxiu de firma del lloc web o ftp a un directori qualsevol i la importem o incloem donant-li clic al botó “Import Key File...”

Després d’afegir o remoure reposadors perquè el sistemes prenga els canvis hem de fer clic en el botó comprovar actualitzacions.

aptitude i apt-get ===

Encara que podem instal·lar programes de forma gràfica com hem vist en els punts anteriors, sempre podem recórrer a la Terminal per a instal·lar qualsevol programa.

A molts usuaris -los esta opció els pot paréixer un poc més complicada i quelcom críptica. Res més lluny de la realitat; quan un s’acostuma és molt més còmode, fàcil i ràpid.

Hi ha dos formes d’instal·lar programes en mode text: amb aptitude i amb apt-get.

Ambdós programes són molt semblants, excepte en un detall: aptitude recorda les dependències que s’han aplicat en la instal·lació d’un paquet. Açò significa que si s’instal·la o actualitza una aplicació amb aptitude i després es vol desinstal·lar, aptitude esborrarà el programa junt amb totes les seues dependències (excepte si són usades per altres paquets). Si s’instal·la amb apt-get o amb entorn gràfic Synaptic, la desinstal·lació esborrarà només el paquet especificat, però no les dependències.

Ús ====

Obrim una Terminal via Aplicacions -> Accessoris -> Terminal.

  • Instalar paquets:

sue aptitude install <paquetes>

  • Desinstalar paquets:

sue aptitude remove <paquetes>

  • Desinstalar paquets (incloent arxius de configuració):

sue aptitude purge <paquetes>

  • Actualizar la llista de paquets disponibles:

sue aptitude update

  • Actualizar el sistema amb les actualitzacions de paquets disponibles:

sue aptitude upgrade

  • Obtener una llista d’opcions del comando:

sue aptitude help

Nota idea.png
Per a instal·lar paquets des de la línia de comandos també podem usar apt-get, encara que és preferible l’ús d’aptitude pel maneig de dependències.



Ací pots veure allò que s’ha explicat en format vídeo. Si desitges veure-ho en HD polsa ací.

<vimeo clip="458359"/>


Instal·lar paquets sense internet ====

En el cas que es vullga instal·lar algun programa en un ordinador sense Internet, és necessari descarregar els paquets en qüestió des d’un ordinador que sí que dispose d’una connexió, per mitjà del comando següent:

$ aptitude download <paquete>

D’estamanera es descarregarà el paquet dins del directori on ens trobem ( potser en la carpeta de l’usuari l’escriptori, etc ) calmencionar, que si descarreguem el paquet dins del directori personal no cal executar el comando amb permisos de root ja que, tenim permís d’escriptura dins del dit directori.

Una vegada descarregat el paquet es procedix a instal·lar:

$ sue dpkg -i nom_paquet

O bé fent doble clic sobre ell en la interfície gràfica.

Cal tindre en compte que si hi ha dependències, cal instal·lar estes primer. Per a solucionar i previndre els possibles problemes de dependències podem anar al Synaptic de l’equip amb internet, busquem el paquet que volem, fem clic dret sobre el paquet en qüestió, entrem en Propietats i seleccionem la pestanya de Dependències. Ací veiem els paquets que necessitem per a instal·lar degudament el paquet en l’equip sense internet.

Opcionalment també podem descarregar els discos de devien que contenen molts programes i paquets .deb el que els fa compatible amb Ubuntu, només entrem a orígens del programari i donem clic a afegir cd-rom.

Per mitjà d’arxius ==

Paquets Deb ===

Una altra forma d’instal·lar aplicacions en el sistema és per mitjà dels paquets ja preparats per a ser instal·lats i amb extensió .deb.

Per a instal·lar estos paquets només has de fer doble clic sobre el fitxer en el navegador Nautilus i automàticament es llançarà l’aplicació gdebi, que s’ocuparà d’instal·lar el paquet i buscar les dependències d’altres paquets que poguera necessitar per a la seua correcta instal·lació.

Si ho preferim, també es poden instal·lar per mitjà de la línia de comandos, per mitjà del comando dpkg:

sue dpkg -i <paquete>.deb

En este cas també caldrà instal·lar manualment les possibles dependències del paquet.

El mateix comando també es pot usar per a desinstal·lar el paquet:

sue dpkg -r <paquete>

Convertir paquets RPM a Deb ====

Algunes distribucions de GNU/Linux, com per exemple Xarxa Hat, SUSE i Mandriva, usen paquets .rpm, organitzats de manera diferent dels paquets .deb de Devien i Ubuntu.

Per a instal·lar estos paquets és necessari convertir-los abans al format .deb. Per a això s’usa l’aplicació alien, la qual es pot instal·lar per mitjà d’un dels mètodes explicats en este article. L’aplicació alien s’utilitza de la manera següent:

Obrim una Terminal (Aplicacions → Accessoris → Terminal) i executem la instrucció següent:

sue alien <paquete>.rpm

D’esta manera el programa crega un arxiu amb el nom del paquet, però amb extensió .deb, que es podrà instal·lar seguint l’explicació Paquets Deb.

Paquets Autopackage d’extensió. package) === Elprojecte [ http:autopackage.org//Autopackage naix] amb la idea de facilitar la instal·lació d’aplicacions en Linux independentment de la distribució i escriptori que usen. Per això molts projectes ho utilitzen, com per exemple Inkscape.

Instal·lar per primera vegada un arxiu d’extensió .package es molt senzill. N’hi ha prou amb seguir les següents indicacions (en la pagina del projecte també s’indica com).

Una vegada descarregat l’arxiu, hem de donar-li permisos d’execució, fer doble clic sobre l’arxiu i en l’avís en què pregunta Vol executar __ o veure el seu contingut? hem de fer clic a Executar. Una vegada fet açò, començarà l’instal·lador del programa Autopackage i del contingut del paquet. A l’instal·lar-seel programa Autopackage el, pròxim arxiu d’este tipus que desitges instal·lar bastarà de fer doble clic sobre ell sense necessitar fer res del que escriu anteriorment.

Arxius binaris ===

Els arxius amb extensió .bin són arxius binaris. No contenen un conjunt de programes o llibreries com els paquets, sinó que són el programa en si mateix. Normalment se solen distribuir davall este sistema programes comercials, que poden ser o no gratuïts, però que normalment no són lliures.

Quan descarreguem un arxiu d’este tipus i ho guardem en el sistema, no tindrà permís per a executar-se.

La primera cosa que hem de fer, per consegüent, és donar a eixe fitxer el permís per a executar-se. Despleguem el menú contextual de l’arxiu i triem l’opció Propietats. Seleccionem la pestanya Permisos i veurem que l’arxiu té permisos de lectura i escriptura per al propietari però no per a execució. Activem la casella per a donar permisos d’execució i tanquem la finestra.

200px 200px 200px

Ara que ja hem donat permís al fitxer per a poder executar-ho fes doble clic. Al fer-ho t’apareixerà una finestra donant-te diverses opcions. Elije executar.

Per a realitzar açò mateix des d’una Terminal:

  • Damos permisos d’execució a l’arxiu:

sue chmod +x <nombre_binari>.bin

  • Instalamos l’arxiu binari:

sue ./<nombre_binari>.bin

Arxius Run ===

Els arxius .run són assistents, normalment gràfics, que ajuden a la instal·lació. Per a executar-los n’hi ha prou amb introduir en la Terminal:

sh ./<archivo>.run

Normalment, en el cas que necessite permisos de superusuari (també cridat administrador o root) demanarà la contrasenya; si no és així n’hi ha prou amb agregar l’orde sue abans del comando, amb la qual cosa quedaria així:

sue sh ./<archivo>.run

Compilar aplicacions a partir del codi font ==

A vegades es troben aplicacions que no proporcionen paquets d’instal·lació, i cal compilar a partir del codi font. Per a això, la primera cosa que hem de fer en Ubuntu és instal·lar un meta-paquet cridat build-essential, usant un dels mètodes explicats en este article.

En general, els passos que s’ha de seguir per a compilar una aplicació són els següents:

  1. Descargar el codi font.
  2. Descomprimir el codi, generalment està empaquetatge amb tar comprimit davall gzip (*.tar.gz) o bzip2 (*.tar.bz2).
  3. Entrar en la carpeta creada al descomprimir el codi.
  4. Ejecutar el script configure (servix per a comprovar les característiques del sistema que afecten la compilació, configurant la compilació segons estos valors, i crear l’arxiu makefile).
  5. Ejecutar el comando make, encarregat de la compilació.
  6. Ejecutar el comando sue make install, que instal·la l’aplicació en el sistema, o millor encara, instal·lar el paquet checkinstall, i executar sue checkinstall. Esta aplicació crega un paquet .deb de manera que no haja que compilar-ho la pròxima vegada, encara que no inclou la llista de dependències.

L’úsde checkinstall també l’avantatge que el sistema tindrà constància dels programes instal·lats d’eixa forma, facilitant també el seu desinstal·lació.

Heus ací un exemple complet d’execució d’este procediment:

sue aptitude install libpanelapplet tar xvzf sensors-applet-0.5.1.tar.gz cd sensors-applet-0.5.1

$ ./configure --prefix=/usr

make sue checkinstall

FUENTE: http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=A%C3%B1adir_aplicacions

Veure també ==

Enllaços externs ==