3.140
modificacions
Canvis
Es crea la pàgina amb «Una '''font de programari''' o '''repositori''' és un lloc centralitzat on s'emmagatzemen i es mantenen paquets de programari, habitualment en bases de dades o [...».
Una '''font de programari''' o '''repositori''' és un lloc centralitzat on s'emmagatzemen i es mantenen [[paquets de programari]], habitualment en [[bases de dades]] o [[arxius informàtics]].
L'Enciclopèdia Catalana recull la paraula ''repositori'' com a: "Dipòsit d'informació en format digital integrat per la producció científica que els seus productors hi han dipositat o autoarxivat voluntàriament, respectant les normes de dipòsit, per tal que pugui ésser utilitzada per qualsevol usuari de manera lliure i gratuïta.". D'aquí s'ha aplicat al lèxic específic de la informàtica per a designar els dipòsits d'informació digital. El concepte ''repositori'' s'ha traduït al català normatiu com a '''font de programari'''.
''Repositori'' és la transcripció de ''repository'', un mot anglès que vol dir ''rebost'' (ras i curt)<ref>[http://dictionary.reference.com/browse/repository ''Repository'' al diccionari de llengua anglesa]{{en}}</ref>, fins i tot té la mateixa arrel llatina, i que algun venedor illetrat va colar per allò de que si sona anglès es ven millor.
Les '''fonts de programari''' estan preparades per distribuir-se habitualment servint-se d'una [[xarxa informàtica]] com [[Internet]] o un medi físic com un [[disc compacte]]. Poden ser d'accés públic, o estar protegits i necessitar autenticació prèvia.
Els fabricants de programari i altres organitzacions mantenen servidors, normalment allotjats a [[Internet]] amb aquest objectiu. Els repositoris poden ser gratuïts o poden requerir una subscripció prèvia i poden ser només per a programes particulars, com és el cas del [[CPAN]] o el del [[llenguatge de programació]] [[Perl]], o per a un [[sistema operatiu]] complet.
A diferència dels ordinadors personals, els repositoris solen contar amb sistemes de còpia de seguretat ([[Backup]]) i manteniment preventiu i correctiu, el que fa que la nostra informació pugui ser recuperada en el cas que el nostre equip quedi inutilitzable.
Les '''fonts de programari''' s'empren de forma intensiva en moltes distribucions del [[GNU/Linux]], emmagatzemant [[paquets de programari]] disponibles per a la seva instal·lació mitjançant un [[gestor de paquets]]. Per exemple, moltes distribucions GNU/Linux utilitzen [[Advanced Packaging Tool]] (APT) o [[Yellow_dog_Updater%2C_Modified|yum]] (yum).
Com que els repositoris de programari estan dissenyats per a incloure programes útils, la majoria de repositoris tenen eines per evitar programari [[malware]]. Un dels sistemes més utilitzats és l'ús de la [[signatura digital]] per tal de garantir l'origen del paquets descarregats des d'un repositori. Un efecte col·lateral d'utilitzar aquest tipus de sistemes és que no és requereix de programari anti-malware (com programes [[antivirus]]).<ref>[http://www.itmweb.com/essay503.htm itmWEB: Coping with Computer Viruses<!-- Bot generated title -->]</ref>
== Vegeu també ==
* [[Synaptic Package Manager]]
[[Categoria:LliureX]][[Categoria:GNU/Linux]]
L'Enciclopèdia Catalana recull la paraula ''repositori'' com a: "Dipòsit d'informació en format digital integrat per la producció científica que els seus productors hi han dipositat o autoarxivat voluntàriament, respectant les normes de dipòsit, per tal que pugui ésser utilitzada per qualsevol usuari de manera lliure i gratuïta.". D'aquí s'ha aplicat al lèxic específic de la informàtica per a designar els dipòsits d'informació digital. El concepte ''repositori'' s'ha traduït al català normatiu com a '''font de programari'''.
''Repositori'' és la transcripció de ''repository'', un mot anglès que vol dir ''rebost'' (ras i curt)<ref>[http://dictionary.reference.com/browse/repository ''Repository'' al diccionari de llengua anglesa]{{en}}</ref>, fins i tot té la mateixa arrel llatina, i que algun venedor illetrat va colar per allò de que si sona anglès es ven millor.
Les '''fonts de programari''' estan preparades per distribuir-se habitualment servint-se d'una [[xarxa informàtica]] com [[Internet]] o un medi físic com un [[disc compacte]]. Poden ser d'accés públic, o estar protegits i necessitar autenticació prèvia.
Els fabricants de programari i altres organitzacions mantenen servidors, normalment allotjats a [[Internet]] amb aquest objectiu. Els repositoris poden ser gratuïts o poden requerir una subscripció prèvia i poden ser només per a programes particulars, com és el cas del [[CPAN]] o el del [[llenguatge de programació]] [[Perl]], o per a un [[sistema operatiu]] complet.
A diferència dels ordinadors personals, els repositoris solen contar amb sistemes de còpia de seguretat ([[Backup]]) i manteniment preventiu i correctiu, el que fa que la nostra informació pugui ser recuperada en el cas que el nostre equip quedi inutilitzable.
Les '''fonts de programari''' s'empren de forma intensiva en moltes distribucions del [[GNU/Linux]], emmagatzemant [[paquets de programari]] disponibles per a la seva instal·lació mitjançant un [[gestor de paquets]]. Per exemple, moltes distribucions GNU/Linux utilitzen [[Advanced Packaging Tool]] (APT) o [[Yellow_dog_Updater%2C_Modified|yum]] (yum).
Com que els repositoris de programari estan dissenyats per a incloure programes útils, la majoria de repositoris tenen eines per evitar programari [[malware]]. Un dels sistemes més utilitzats és l'ús de la [[signatura digital]] per tal de garantir l'origen del paquets descarregats des d'un repositori. Un efecte col·lateral d'utilitzar aquest tipus de sistemes és que no és requereix de programari anti-malware (com programes [[antivirus]]).<ref>[http://www.itmweb.com/essay503.htm itmWEB: Coping with Computer Viruses<!-- Bot generated title -->]</ref>
== Vegeu també ==
* [[Synaptic Package Manager]]
[[Categoria:LliureX]][[Categoria:GNU/Linux]]